La primera vegada que vaig veure el mar

Un relat de: qwark

Vaig inserir el nom d'usuari i la paraula d'accés deu minuts abans que comencés la classe. M'agradaven les lliçons del professor Joyce i volia agafar un bon lloc. Algun cop que havia arribat a última hora, havia hagut de seure al costat dels brètols de l'última fila, que es passen la classe xerrant i molestant als altres alumnes i al propi professor Joyce. Vaig posar-me el casc d'audiovisió tridimensional i el vaig connectar. A l'instant es va materialitzar l'holograma interactiu de la classe d'Història Natural. El professor encara no hi era. Poc a poc els hologrames de la resta d'alumnes s'anaven fent visibles, omplint totes les cadires de l'aula. Finalment va aparèixer el professor Joyce, vestit amb una estranya indumentària: camisa blanca amb alguna franja de color blau marí, una gorra també blanca i un mocador blau -a joc amb les ratlles de la camisa- al voltant del coll. En veure'l, molts de nosaltres vam capturar la seva imatge i vam buscar informació als nostres ordinadors. De seguida vam trobar que es tractava d'un vestit mariner.

-En efecte. Avui us vull parlar del mar -va dir quan va comprovar al seu ordinador que un nombre significatiu d'alumnes ja s'havia documentat.
-I per això s'ha vestit de xapero del segle XXI? -digué en Bof, un dels ximples de l'última fila.
-S'equivoca. Al segle XXI els treballadors del sexe homosexuals vestien així -contestà el professor. De seguida, la resta d'alumnes vam observar com l'aparença d'en Bof canviava. Vam fer servir el zoom periscòpic per veure'l millor. Portava unes botes molt altes de cuir, fins als genolls. Després les cames estaven nues fins a l'entrecuix, que quedava cobert per una mena de calçotets molt ajustats de color vermell intens. Al tors portava una samarreta sense mànigues de color rosa i un barret asimètric. Vam capturar la seva imatge per inventariar-la per si a l'examen ens preguntessin sobre els prostituts del segle XXI.
-Jo he estat al mar -digué en Josh, un alumne que sempre gaudia presumint sobre qualsevol cosa- i no hi vaig trobar res d'interessant. Són només parcel·les quadrades de mig quilòmetre de costat que es fan servir per a la piscicultura.
-Però és que abans el mar era molt més que això. Fins al final del segle XXI, quan la superpoblació va obligar a construir immenses ciutats sobre l'aigua, els oceans ocupaven tres quartes parts de la superfície del planeta. Des de l'espai, el planeta es veia de color blau. Els humans vivien restringits als continents de terra ferma. Existien unes grans naus que suraven sobre l'aigua, portant mercaderies d'un extrem a l'altre del planeta.
-Com els Watertrains? -preguntà la Nelly.
-Bé, els Watertrains recorren vies d'aigua que es van deixar obertes entre les illes artificials quan es van urbanitzar la major part dels oceans. Però penseu que abans el mar ho cobria pràcticament tot. Fixeu-vos-hi.

El professor va engegar una holovisió i vam aparèixer sobre la coberta d'un gran monstre d'acer que es movia a una velocitat extremadament lenta. L'aigua rodejava la totalitat del vaixell, no es veia res més que no fossin petites onades blaves, fora del vaixell. L'horitzó rodó donava una sensació d'infinitud. La part davantera de la nau feia una incisió a l'aigua que semblava separar l'oceà en dues meitats, deixant, a la part posterior una estela d'escuma blanca.

Durant els següents minuts vam haver d'estudiar les rutes del comerç marítim del segle XVII, la pirateria i també les aventures dels navegants del segle XV. Vam observar les tempestes a alta mar i vam fer servir simulacions de pilotatge. En Bof va treure la millor puntuació...

-Bé, s'ha acabat la lliçó d'avui. Durant els últims cinc minuts podeu anar a la platja.

Vaig aparèixer sobre una sorra blanca, finíssima. El sol esquitxava punts de llum que centellejaven sobre les petites onades que s'apropaven periòdicament fins a mullar-me els peus. Malauradament l'holovisió no permetia sentir el tacte fresc de l'aigua a la pell. Una lleugera brisa portava un perfum que no podia olorar. Un home situat sobre un entrant extreia peixos que no havia vist mai amb una andròmina arcaica formada per un pal i un fil pràcticament invisible. Una dona posava els peixos extrets sobre una primitiva foguera per tal de rostir-los.

Aquell dia, mentre contemplava la posta del sol sobre mar, vaig començar a entendre que els últims cinc minuts de les classes d'en Joyce no eren només d'esbarjo.

Comentaris

  • Bases del “Concurs ARC–Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror”[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-12-2010

    http://associaciorelataires.com/

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    nuriagau | 14-07-2010 | Valoració: 10

    Un relat que caldria rellegir d'aquí uns 100 anys. No crec em sigui possible, ho sento. Serà curiós veure fins a quin punt les classes del futur s'assemblaran a la que aquí ens descrius.

    Una narració clara, entenedora i molt descriptiva que permet que el lector es pugui anar imaginant aquesta nova realitat que ens planteges. Cal tenir en compte, però, que el lector sí és coneixedor del passat que els protagonistes del relat estan descobrint.

    El final de la història és fantàstic des del punt de vista narratiu. I, permet-me una valoració molt subjectiva, també ho és des del punt de vista pedagògic. Sovint els mestres es plantegen objectius que només els bons alumnes, com tu, són capaços d'intuir.

    Enhorabona, qwark!

    Núria

  • M'ENCANTA[Ofensiu]
    Virginia Fochs | 18-11-2009

    i m'encantaria que seguissis amb aquests relats, en vull més! :-)

    M'he quedat enganxada... ;-)

    Doncs això, que m'ha encantat, sobretot descobrir-te.

    Virginia :-)

  • un bon relat[Ofensiu]
    ANEROL | 04-11-2009 | Valoració: 10

    d'una bellesa fatalista. Llenguatge clar i amè, les primeres frases et conviden e continuar llegint.

  • gypsy | 01-11-2009

    Resulta tan versemblant, que potser d'aquí uns anys les classes escolars s'assemblaran a quelcom com el que relates amb luxe de detalls i amb una construcció de la història absolutament rodona.
    Fa pensar. Fa mirar-nos al nostre mar d'una altra manera, com si el poguéssim perdre, com si no fos per sempre. El cert, és que res és per sempre, ni l'instant en que estic escrivint això. Ja forma part del passat. A mi el relat, m'ha fet pensar en el pas del temps i en la manera de fer-ne ús. També m'ha fet somriure pel doll d'imaginació que sura arreu. Crec que faries contes genials per a nens. Aquest concretament, a les meves filles els hi agradaria. Els hi donaré a llegir.
    Doncs això, un plaer gaudir de la teva especial visió de les coses, de la originalitat en l'enfoc dels reptes i de la teva prosa de bon escriptor.

    Un petó!

    gyps

  • Un mar de gràcies.[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 01-11-2009 | Valoració: 10

    Hola, celebro que de nou ens hagis regalat amb un dels teus excel·lents relats. M'ha agradat com mostres la tasca del professor, ensenyant als alumnes una cosa que ja no existeix, com igual ho fa ara un professor d'arqueologia quan explica com vivien els ancestres mostrant un fragment de ceràmica i un mànec d'espasa. I fent sentir la grandesa d'un mar -virtual, això sí- que un dia va ser bressol de vida i civilitzacions.

  • No és només ficció[Ofensiu]
    angie | 30-10-2009

    és un relat de génere particularíssim, només tu el podies escriure. Hi conviu la ciència ficció, el lirisme descriptiu, convidant a un absurd mínim, perquè el nostre futur és així, absurd per culpa de prendre com nimietats, aspectes molt més preocupants. He gaudit de valent amb aquesta classe del profesor Joyce, encara al.lucino com pots treure't de la màniga aquestes idees, fantàstic!. No sé perquè però m'ha vingut al cap, en Mark Twain i quelcom de Tom Sawyer al llegir la història. Suposo que he imaginat el vaixell i l'he ubicat emmig del Mississipi, jo que sé. Creuaments literaris, suposo...
    Petons i moltes felicitats per aquest enginy teu que m'encanta. (les teves respostes a missatges del fòrum són de les més eloqüents que llegeixo darrerament.
    Artista!

    angie

  • L'exelència[Ofensiu]
    davidnez | 30-10-2009 | Valoració: 10

    Molt bon relat qwark.
    M'han vingut ganes de que continués la història, de saber-ne més d'aquest futur que planteges.
    L'únic que trobo a faltar és la subjectivitat del personatge i la seva caracterització.

  • Bona escena[Ofensiu]
    XvI | 30-10-2009

    Trobava a faltar alguna re-incursió teva a la ficció especulativa. Se't dóna realment bé. Una escena molt ben creada que resulta facilment creïble, virtud no sempre senzilla. És calr que també podia haer estat ambientada en un entorn català... o potser la darrera insinuació del relat és que en el futur Catalunya ja no existeix?

    salutacions
    Xavier(XvI)

  • Encara no te'l havia comentat?[Ofensiu]
    copernic | 22-10-2009


    La veritat és que em va agradar molt el teu relat quan varem participar en el repte i trobo genial que l'editora el recomani. La idea és original (horrible paraula), la trama molt ben portada, la narració, d'una amenitat i fins i tot, humor molt aconseguits, el desenvolupament dins del gènere (ciencia-ficció) molt correcte i treballat (més que res, de bon ofici) i cap al final, a més a més, hi poses un toc de lirisme quan descrius la trajectòria d'un gran vaixell (era un petroler?) solcant el mar en una imatge que és pura meravella. Quan vaig arribar aquí ja estava rendit i el final va corroborar la meva impressió: Un acabament ben portat, lògic i conseqüent.
    Una abraçada en mig d'un mar de pluja!

  • M'encanta la ficció futurista-realista[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-10-2009

    I el teu relat aplega tots els ingredients per ser interessant amè i amb el seu punt de missatge encobert, o ben descobert, i amb el final que arrodoneix allò que potser a algú si lo podria haver escapat, no a tu, que en l'últim paràgraf t'has oblidat un article, em sembla... bé, et perdonarem si és així, un error tipogràfic. Si no ho és, em tornaré a llegir tot el conte fins al final deu cops, de penitència.

    Bromes a banda. Gran relat qwark, i gran participació la teva en el repte del mar. Un relat amb ritme i creïble que saps conduir fins un final acolorit i arrodonit.

    Felicitats

    Ferran

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

55 Relats

399 Comentaris

78575 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.

Entre altres, per publicar aquest llibre:

¿Quant valen els teus somnis?"


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es

O aquí:
http://www.facebook.com/smonteagudo

I ara també faig blocs:
Grans preguntes que no em deixen dormir : Un blog dedicat a la curiositat humana. Si sou humans curiosos, us animo a participar.
Àtoms i lletres : Un blog on explico experiències que van sorgint mentre escric.

I participo a la Lliga de MicroRelataires Catalans