Cercador


Llista categories

La primera abraçada

Un relat de: rautortor
En quedar-se vídua, Hortènsia de Torredà va abandonar el palauet que tenien al carrer del raval i se’n va anar a viure a Balaguer, al convent de les clarisses. Com que no tenien fills, ho havien decidit amb el seu home uns dies abans de morir.
Ella, malgrat els seus setanta-set anys, tenia la pell clara i fina, sense arrugues; posat esvelt i elegant. Cabell blanc, trenat fins a mitja esquena. Els ulls clars, verd exquisit, responsables d’una mirada sensual i trista.
Havien passat tot just dos mesos de la mort del marquès de Torredà, quan un home d’uns seixanta anys, elegant i discret, preguntà per la casa disposat a comprar-la al preu que fos. Sota un barret de feltre verd obscur s’endevinava una cabellera abundant, cendrosa ja. En treure’s les ulleres de sol, la vella minyona es va estremir. Aquells ulls clars, verd exquisit... Però, només va moure el cap sense dir res i el va adreçar a un notari de Balaguer que li donaria raó de tot. En allunyar-se, la dona seguia cavil·lant, ai aquests ulls clars...!
Hortènsia, passava els dies enmig d’una pau esdolceïda. Tot i que no seguia l’horari de les religioses, procurava adaptar-se al seu ritme de vida pausat i metòdic. Passejava pels voltants del turó del Sant Crist quan el sol de març li ho permetia. A vegades, enfilava també la costa de Santa Maria o, sent dissabte, donava un tomb per les parades del Mercadal.
El convent no li era estrany. El coneixia molt bé, de feia molt de temps. Tenia tan sols disset anys quan hi va passar una temporada. Hi havia, però, una cambra que no gosava visitar, que l’esgarrifava sense saber-ne el motiu.
Aquella tarda, per fi, ho tenia decidit. Demanaria a l’abadessa que li obrís la porta. Volia superar els seus recels. La priora la va acompanyar, emocionada i nerviosa. Va obrir el pany... allí estava ell, el nadó que li havien arrabassat després del part. Els ulls clars, verd exquisit, amb els braços oberts esperant la primera abraçada de la seva mare, seixanta anys després.

Comentaris

Afegir comentari
  • Inquietant,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-02-2015

    i misteriós aquest relat incita a seguir llegint la resta de capítols.
    Malgrat que a poc a poc (les meves vèrtebres cervicals no em permeten estar massa estona al ordinador), continuaré llegint.
    Una abraçada, Raúl.

  • Ai, aquells ulls clars![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 30-11-2014

    Sempre és un plaer llegir els teus escrits, amb coma entre el subjecte i el verb o sense... Que ja es veu que ets primmirat en això de la puntuació. Deformació professional?
    És un relat perfecte, amb tots els elements necessaris per a mantenir l'atenció del lector fins al final. Tanmateix, aquells ulls clars, ai!, ens han donat una pista a la meitat del relat que no has fet més que confirmar. Encara que la manera d'explicar el retrobament mare/fill ha estat una sorpresa.
    Es podran abraçar finalment algun dia?

    Petons

  • Bona lectura[Ofensiu]
    SenyorTu | 14-11-2014

    Amb els dos primers paràgrafs, el lector queda totalment atrapat. Després, devora amb avidesa la resta a la recerca del desenllaç. D’aquest relat, jo destacaria l’habilitat en relacionar els trets físics de mare i fill a mena d’ham; i també una ambientació i localització molt efectives. De lo de la coma que dius, ni me n'he adonat .És un plaer llegir-te, Raül.

  • Ben conduit[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 14-11-2014

    Ens has dut per un camí tortuós fins arribar al misteri del naixement. Original visió i molt ben narrada, tot i que per un moment m'ha semblat perdre una mica la realitat present de l'espai temporal i he viatjat a un passat medieval.

    Felicitats pel to narratiu!

    Ferran.

  • Bo![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 13-11-2014

    Els de Ponent hem de fer-nos més veu per aquí relataires i més si l'acció passa a la meva ciutat, Balaguer i així m'he pogut imaginar les seves rutes amb una precisió que amb cap relat he pogut. Una història verdaderament inquietant. Què s'amaga darrere el misteri d'aquest nadó? Moltes felicitats Raül. Una abraçada,
    Edgar

  • desprès dels anys.[Ofensiu]
    ales de foc | 12-11-2014 | Valoració: 9

    curt, conscís i molt ben escrit. M'ha atrapat desde la primera línea.

    Et felicito.

  • Correcció[Ofensiu]
    rautortor | 11-11-2014

    La coma que separa el subjecte del verb és un error que caldrà corregir a la frase

    Hortènsia passava els dies enmig d’una pau esdolceïda..

    La causa ha estat la supressió d’un connector entre comes que vaig eliminar del text primer, però vaig oblidar la coma en qüestió.
    Perdoneu el lapsus.

  • Excel·lent![Ofensiu]
    Montse Guillén Galimany | 11-11-2014

    M'ha captivat des del principi...T'he de felciitar pel teu bon ofici, per la teva sensibilitat i per l'originalitat. Enhorabona!

  • Excel·lent![Ofensiu]
    Montse Guillén Galimany | 11-11-2014

    M'ha captivat des del principi...T'he de felciitar pel teu bon ofici, per la teva sensibilitat i per l'originalitat. Enhorabona!

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >