La presència

Aquest vespre ets aquí. Són dos quarts de deu i algun programa amè i amistós ens acompanya des del televisor. Acomodats tots dos al sofà, païm el sopar que ens hem fet; un sopar senzill, d'estar per casa -nostra-, que hi som. Ja fa estona que ens hem posat els vestits de dormir. Tu duus posada també una bata, perquè ja sabem que ets més aviat fredolica, i t'agrada dur-la. Sobre els coixins del sofà, els nostres peus emmitjonats es toquen. Me n'adono i, amb suavetat, com un amanyac al teu ésser, com una moixaina a la teva ànima, te'ls prenc amb les mans i te'ls acaricio, tendrament, mentre et miro i et somric. Aleshores tu també em mires i em tornes el somriure, amb complicitat.
T'aixeques. Has d'acabar de polir algun document de feina que tens a l'ordinador, ens recordes. T'hi asseus davant, per iniciar sessió. Jo també m'aixeco; vaig fins a la cuina i em poso a fregar alguns plats que hi hem deixat: del sopar, i d'algun cafè de tarda. Després endreço també alguna peça de roba que hem deixat pel pis, quan aquesta tarda hem fet l'amor. Mentre ho faig passo per on ets: segueixes asseguda davant l'ordinador concentrada en allò que fas. De passada, doncs, m'hi aturo i, pel teu darrera, m'apropo a tu i et beso sentidament i càlida a una galta, mentre amb una mà t'acarono l'altra. Tu, sense deixar de mirar la pantalla i gairebé sense somriure -per no distreure't massa- em correspons amb una carícia dolça que encertes a fer al lateral del meu coll. De seguida et deixo, no vull destorbar-te.
Des del sofà de nou, i després de rellegir allà mateix alguna cosa que havia deixat a mig escriure en algun moment, sento que ens dius: Ja estic, això ho acabaré demà! Et miro, i efectivament et proposes a tancar totes les finestretes que tens obertes i a apagar l'ordinador. Mentre ho fas, penso. El fet que siguis aquí m'aporta una placidesa d'esperit i un benestar tals, que per res del món faria res que pogués desdibuixar en res l'espai present de temps que estem vivint, aquest vespre. Per res del món sortiria d'aquí a realitzar cap tasca, a complir cap deure, a cercar cap triomf, a adquirir res material, a viure res que no fos avui, aquí, amb tu, i amb mi. Aquest espai d'aire salubre que omplena la casa i que se'ns disposa a tu i a mi perquè hi siguem, lliures, l'un aquí mateix a prop de l'altre, em fa d'embolcall, de coixí, de recés, on frueixo la quietud i la pau de l'estar bé i sento la fondària del meu respirar com una significació del gaudi que experimento.
Son vora les onze quan véns a trobar-me al sofà. T'hi acomodes a prop meu i em parles. Em parles i ens parlem suau, en acord a la quietud que la nit ens sol.licita: del que faràs demà, d'aquell afer que has d'encarar, d'aquella persona amb qui t'has de trobar... Jo també et dic coses sobre les meves coses. Comentem també alguna circumstància d'avui, del que cadascú ha viscut, ha vist, ha sentit... Alguna cosa ens fa riure; i riem. Em dius que tens son i em proposes d'anar a dormir. Accepto. Ara acabarem de recollir i desar algunes coses, apagarem els llums de tot el pis i encendrem el del dormitori. Ja allitats, llegirem una mica, tu això i jo allò, una estona, mentre els nostres peus o les nostres cames o les nostres robes contacten escalforosament sota l'edredó, tot comunicant-se allò que ens comuniquem quan parlem o quan ens mirem als ulls. Quan aquests se't'acluquin apagaré el llum; ens acostarem l'un a l'altre i, l'un més d'hora, l'altre més tard, ens adormirem.

I bé, ara que ja són les dotze apagaré el portàtil i em ficaré al llit. Clouré els ulls i desitjaré que arribi demà al vespre, que hi seràs, com sempre...