La presa. (Venjança)

Un relat de: Jere Soler G

Fora del mas, el vent udola com un llop, la nit és negra; la flassada gegantina i solitària del bosc envolta l'habitatge i l'allunya de tot arreu.
A l'interior, la llar de foc dibuixa ombres dansaires a les parets. A terra, i davant la foguera, desenes d'espelmes tracen una circumferència perfecte.
-És l'hora... -diu ell; i la mira fix als ulls -. Entra al cercle... -li ordena.
Ella ho acata.
-Agenolla't.
Li fa cas.
-Despulla't.
La noia dubta, se'l mira, enrogeix.
-Em desitges... o no? -insisteix ell.
La noia fa que sí amb el cap.
-Doncs despulla't!
Les peces resten amuntegades al terra. Ella roman nua i agenollada. La llenya crepita.
-Al foc. -ordena ell assenyalant la roba.
-Com?
-Llença les peces al foc.
Ho fa.
El flameig de les teles enrogeix la carn de la noia.
-Porta l'equipatge.
-Què?
-Que portis totes les teves possessions.
S'aixeca. El sòl empedrat li enfredoreix els peus. Avança veloç dins la foscor, com un espectre. Retorna al cercle amb la maleta curulla de tot. S'agenolla.
-L'equipatge al foc! -mana ell.
-I els documents?
-Fes-ho!
Després esdevé un cos nu enmig del món.
Es deixa arrossegar pels cabells fins al soterrani. Ell li lliga les mans, les hi alça per damunt del cap i passa la corda per una politja collada al sostre. L'estrebada l'aixeca com una presa a l'escorxador i la fa pendular.
-Saps? No fa pas sis mesos que ens coneixem -li diu ell -... en realitat fa quinze anys.
-Com?
-Recordes el Dick? El gos que el teu pare va atropellar? ¿Com pot ser que la filla del mal parit que va matar el Dick tingui aquests ulls tan preciosos?
-No en sé res -gemega ella; i el cor se li desboca.
-Tens raó, eres molt petita; per això he portat la càmera de vídeo. -li explica -El teu pare ho veurà tot.
-Tot? Què vols dir? -la veu se li trenca.
-Vaig a buscar la serra elèctrica... de seguida torno.


Comentaris

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 20-11-2006 | Valoració: 10

    bé, primer de tot, el relat m'ha agradat i està ben escrit (normal en tu). A més, diria que ja el vaig llegir en un repte... I no em sembla tan terrorífic, potser perquè era la segona vegada que el llegia, però realment hi ha gent que està tan "boja" com per protagonitzar una història com aquesta (poca, però n'hi ha). D'altra banda, tampoc el veig tan allunyat dels teus escrits, només t'has posat a la pell d'un assassí despietat jejeje. Els detalls que envolten la història són comuns (aquest "ritus", espelmes, foc, nuesa, negra nit, solitud...) però necessaris per l'escena. El final és una mica "de pel·lícula de terror", però suposo que no era la teva intenció fer cap relat super original ni cap final sorprenent, tan sols explicar una venjança en poques però bones línies.

    Petons!!

  • Terrorífic[Ofensiu]
    Frèdia | 19-11-2006

    Realment el relat conté les característiques del gènere: l'atmosfera apropiada, el personatge pervers, el personatge innocent i confiat, la tensió narrativa, el suspens que va en augment i que, de mica en mica, ens va encongint el cor fins que al final ens l'encongeix del tot, pell de gallina inclosa... Un bon relat, sí senyor. Felicitats! Sí, sí, ja sé que hi molts tarats per aquests mons de Déu, però de debò calia una venjança tan bèstia quinze anys després?

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

261362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA