La possessió i el domini

Estic escoltant el Telenotícies de TV3, és la missa que segueixo habitualment, i, mentre ho faig, entro en mode contradicció (“mode” similar al bloqueig final dels ordinadors windows quan no saben cap a on tirar i la pantalla es posa de color blau) tot i que tardo una mica; tardo a entendre l’embolic lògic i moral que es dedueix de la juxtaposició d’informacions sobre les dones, que em duen al quequeig.
.
Normalment els oficiants de TV3 em satisfan, tot i que hi ha temes en que no és així. Aquest ha estat el cas amb Veneçuela on ja no cola aquell titular: “hi ha dos presidents”; ara per referir-se a l’”obamet”, el qualifiquen de “president autoproclamat”. O amb Palestina, zona que obliden, no se si per falta de democràcia o competitivitat, que, pel que vaig escoltant diàriament, seria el mateix. Enlloc més del món maten criatures a l’estil del tir al blanc de les firetes, com allà; per sort per als nens morts, no els liquiden a base de balins, sinó d’un tret sec i professional, deixant-los ja erts en mans de les dones ploraneres per a que facin el seu plany.

Em refereixo, que entro en mode contradicció, tipus pantalla blava, en un tema més difícil, el de la prostitució. Qualsevol menut que escolti la peça d’informació que m’ha desfermat aquesta logorrea podria dir, “Papa, tu adquireixes serveis sexuals amb professionals del sexe, bé amb homes que semblen dones o bé directament amb dones?”. Suposo que per liberal que sigui la família en qüestió, la sopa o el bocí de pizza deu sortir projectat en aquell precís moment davant la sorpresa de l’infant que, re-cony!, sempre ha estat reconsagrat i intel·ligent, sigui noi o noia, però elles són més delicades i menys directes i potser ho dirien d’una altra manera.

Per què dic això de “tema difícil”, continuo ara, a partir d’aquesta retòrica i gastada auto pregunta? El primer que em ve al cap és la senyora que fa molts i molts anys, quan jo era un noi jovenet, des de la porta del bar, prop de l’enclavament de “ la Paloma” a Barcelona, em dedicà aquesta frase: “Vente pacá, nene que lo vas a disfrutar, anda”. Per no dir aquelles dones que cridaven com en zel, però de ràbia i de dolor, un crit com de gos apallissat, al carrer de les Tàpies i del qual calia fugir esperitat. No ens posem massa tristos ara i transcendentals i tot, que no cal pel to i finalitat d’aquests paràgrafs.

No - em dic això retòricament -, no cal, perquè ja tinc una opinió. Ja he llegit, per exemple, el passatge de la prostituta a les “Novel·les exemplars” d’un tal Cervantes, on descriu la relació xulo-prostituta de manera molt precisa i convincent i li compro el relat, tot i que no és, però que molt bé podria ser, un relataire dels nostres, perquè ho fa prou bé. Sona antic el seu llenguatge, però són modes d’avui! en que es fa tot pel marquèting.

I ara entrant ja de ple en el tema del Telenotícies de TV3 desprès d’aquesta llarga digressió per anular els seus arguments, fins i tot abans que no s’hagin pogut expressar, dic el següent: era necessari que la pizza hagués de sortir projectada contra la figureta de la postada del menjador del nostre televident, amb resultat de trencadissa? No, em responc, també retòricament. El tractament de la notícia hagués pogut ser un altre si, com a Suècia, on no són precisament molt conservadors en aquesta matèria, sembla que els clients de la prostitució són multats o imputats. Aleshores la pregunta del nen (o nena, que ja hem dit que són un pel més discretes) no seria la mateixa, sinó: “Van anar a classe d’educació sexual?”

El presentador i al presentadora, fidels al guió que se’ls ha preparat en alguna re-càmera, ens parlen amb tota naturalitat dels “serveis sexuals” associats al congrés del mòbil 2019 i de com augmenta la “facturació, per la “demanda d’aquest serveis”, de quins són els elements de marquèting i el grau d'antelació amb que s’ha efectuat llur petició (no en diuen encàrrec, però tot arribarà) o sigui, es tractaria d’una indústria respectable. Surten entrevistades dues persones, dona i home amb posat i formes de dona, i diuen que els “empresaris” (en aquest cas no són emprenedors) han estat els principals receptors dels guanys i aquestes dues persones que treballen com autònomes no han vist modificada la seva demanda. Entre mig hi ha hagut un lleuger i incomprensible parrupeig d’una experta anti-prostitució a qui ni se sent ni s'entén.

A mi em sembla que si bé la majoria de la gent adulta vol catxar, com també es diu de la realització l’acte sexual, no sembla que ho vulgui fer com a “professió”, sinó fora de l’àmbit econòmic i, sobretot, fora de l’àmbit del mercat. Els defensors de la suposada llibertat d’elecció que tenen les dones o persones en general, no poden argumentar que es triï lliurement sinó sota pressió. Són al mateix temps els defensors de la mercantilització de tot, incloent-hi, com es veu, les relacions més íntimes; i amb gran afany. Em sap greu que se senti càtedra des de la televisió pública.

Però torno al principi, quan parlava de la metàfora de la pantalla blava dels ordinadors. Prèviament en la mateixa edició del telenotícies s’havia parlat del nombre total de feminicidis en els darrers anys i l’associació dels crims a una mentalitat patriarcal. No comprenc com els editors del Telenotíces no ha observat que hi havia una forta connexió i contradicció entre a dues informacions presentades que conduïa de manera inexorable i resolta cap a la pantalla blava amb números i lletres estranys, pròpia de windows. No han copsat potser que la possessió patriarcal de la dona, com una simple cosa, s’aplica per extensió, com a forma de dominació, quan es considera i se li adquireix sexe com una mercaderia?