Cercador

Llista categories

La possessió de la mort

Un relat de: Bonhomia

L'univers dansa a la seva manera abstracta. Hi neva, a l'univers. Les estrelles moren de fred. El dimoni està content. Jo, indiferent. Perque veig com tot mor amb tanta lentitud, que els meus sentiments es converteixen en pedra. L'univers és un cavaller medieval amb el seu cavall i la seva llança, però mort. És una estàtua de dimensions quasi perfecte, però ja ho he dit, no té vida. Potser els planetes es converteixen en or, però ningú ho podrà veure. La pols serem nosaltres, sense ser-ho.
No hi ha gaires coses a explicar, la tendresa s'ha rovellat. El món és una pantalla d'entreteniment per a extraterrestres. Nosaltres només hi divaguem, amb els ulls cecs i el cor apagat. No hi ha cap motiu per alegrar-se de res. El que va més dret és el que està més perdut, mentre que el que s'arrossega pel terra no creu en res, vist el panorama.
Ens mentim. Ens odiem. Volem ser feliços, no volem resignar-nos tots, encara que no hi ha altra sortida. Som una llàgrima a l'ull de la totalitat. Crec que ja hem deixat de pensar, perquè aquesta llàgrima comença a formar part de l'estàtua morta.
Després no hi haurà res. Tot un sistema sense vida, funcionant sense consciència ni inconsciència. No s'haurà acabat tot, simplement governarà la mort. Un poder indiferent movent masses de roques infinites.
És llavors quan descobriríem la veritat, la veritable bellesa de l'univers mostrant-nos com n'és tot tant, de senzill. Però bé, no hi serem. Almenys s'hauran acabat les mentides que agonitzen sobre la Terra, i el ball serà un gran espectacle sense espectadors.
Això no està fet per a nosaltres.

Comentaris

Afegir comentari

Sergi,[Ofensiu]
Leela | 15-11-2006 | Valoració: 10
he vingut a llegir-te després de rellegir un comentari que em vas fer a un poema, en el que em deies que era una mica trist.

El teu relat m'ha semblat trist també, i meravellosament escrit.
L'únic que et volia dir és que no estic d'acord amb tu amb 'això no està fet per nosaltres', ' o que no hi ha motiu per alegrar-se de res'.
Sovint passen coses, que ens poden fer mal, deixar indiferents o fer-nos sentir com una pedra que ja no sent ni el fred ni la calor, de vegades pel dolor tant gran que tenim.
Algun dia potser no hi haurà ningú per veure això, no hi haurà espectadors i l'univers seguirà brillant, i els planetes girant i ....

Això però és el que, al meu parer, ens dóna vida. Tot i que sembli un contrasentit, la possessió de la mort és el que ens fa viure cada minut. De vegades m'he sentit molt malament, trista i adolorida, i entenc perfectament les teves paraules... deixa llavors que l'univers et mostri com n'és tot de senzill.

T'envio una gran abraçada i una felicitació ben gran també per aquests escrits tant cuidats i plens de sentiments.

Leela
Genial![Ofensiu]
Arbequina | 15-11-2006 | Valoració: 10
M'ha encantat... jo també penso així sovint, de manera estranyament semblant, i subscriuria cadascuna de les teves paraules, cadascuna de les teves metàfores... doncs porten a una idea que es te de l'univers, dificil de copsar, potser només "explicable" d'aquesta manera recargolada. I el meu comentari, a més, exemplifica part del teu relat (o com jo ho veig i l'interpreto en part): m'agrada perquè s'assembla a mi, el que diu aquest relat. Què cutre, no?
En fi, l'he trobat genial: m'ha entusiasmat! No poso "relats preferits", però aquest ho estaria.

Una abraçada.

Arbequina.

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515225 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >