La porta

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
La porta


Feia molts anys que no entrava a casa dels avis. Quan va obrir la porta una fortor la va sorprendre i li va portar records amargs d’aquella nena petita que, de la mà del germà gran, s’escolava per totes les estances a la recerca de cordills, cistells i altres tresors.
Hi havia un silenci sepulcral. L’últim que hi va viure va ser l’avi Miquel. Mentre travessava el passadís encara li va semblar sentir la seva veu enrogallada i un calfred a l’espinada la va immobilitzar: «no t’amaguis no, mossa, ja et trobaré, ja! Que l’avi té una cosa per a tu...», mentre l’àvia preparava a la cuina la coca que li feia com cada any per al seu aniversari. Cantussejava una cançó, aliena a les fastigoses mans que estaven a punt de fer un mal irremeiable a la seva néta.



Pseudònim: Margarida

Comentaris

  • Pecat: Ira.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-02-2020 | Valoració: 10

    L'avi Miquel va aterroritzar a la seua neta i també l'àvia li volia fer molt de mal, a pesar de ser el seu aniversari.
    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: