Cercador
La por
Un relat de: Vladimir- Compartir:
Ara dorm amb el llençol a l’alçada del melic: ha perdut el costum de conviure amb monstres i se’n riu d’aquelles pors intangibles. Gairebé les troba a faltar, perquè l’angoixa que l’aclapara –i que no el deixarà dormir– no és un deliri de la imaginació: la taca, un esquitx fosc, reprodueix fidelment el contorn de l’illa de Mallorca, s’allotja al pulmó dret i vol rosegar-lo per dins, com els éssers diabòlics que d’amagat l’assetjaven cada nit quan anava a dormir.
Comentaris
-
del forum he arribat a tu[Ofensiu]bloodymaruja | 01-02-2012 | Valoració: 10
I a aquest magnífic relat, que m'ha fet venir por i pensar en les coses que m'esgarrifen.
Felicitats pel relat i vaig a llegir-ne més de teus.. -
Bo, bo!!![Ofensiu]free sound | 25-01-2012 | Valoració: 10
Com diu la Mercè, hi ha pors i “pors”. Algunes van més enllà de la fantasia.
Hi ha qui escriu coses divertides de monstres, i hi ha qui es converteix en un veritable monstre. Els reals ben lluny siusplau!!! Felicitats pel teu relat...i potser és ben cert que "en el pot petit hi ha la bona confitura".
-
Demà mateix deixo de fumar[Ofensiu]Pau Mora | 24-01-2012 | Valoració: 10
M'he cagat de por. Ara ja sé perquè no m'agraden les històries de por. No sé si felicitar-te o insultar-te.
-
Monstres que ens acompanyen[Ofensiu]Carles Ferran | 24-01-2012
Els monstres ens aconsegueixen tota la vida, imaginaris o reals. Ens vénen de fora o els criem personalment. Tard o d’hora hi hem de conviure, més o menys neutralitzables o definitius.
La descripció és sintètica i realista. Fa pensar.
-
Molt bo![Ofensiu]Mercè Bellfort | 24-01-2012
Hi ha pors i pors. Unes fan riure i d'altres fan tremolar. Amb precisió de bisturí has obert les llagues d'aquest individu.
Terrorífic, molt bo!
Una abraçada,
Mercè
Valoració mitja: 10
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
75 Relats
369 Comentaris
35003 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc de la collita del 67. He escrit des de ben petit i sempre he estat un lector voraç i insaciable ("és com una bogeria!", deia la meva mare, esverada). Després d'una trajectòria literària a l'escola i a l'institut -guardonada amb premis en forma de pesadíssims lots de llibres- vaig deixar d'escriure ficció. Però seguia escrivint, és clar: infames diaris adolescents, articles per a revistes, diaris de viatge, petits assajos...L'any 2008, vaig tornar, feliçment, a la ficció, amb una dedicació prioritària al microrelat. Perquè m'agrada la concisió, i quan la història se m'allarga més d'un foli em poso nerviós i, com el pare de família nombrosa que no pot controlar les seves criatures, sento que no podré atendre a totes les frases i paraules degudament, amb la mateixa dedicació, i només penso en eliminar-ne algunes (bé, això el pare de família nombrosa no ho pensa, em sembla). Sempre em quedarà el consol de Shakespeare, que va dir allò de que "la brevetat és l'ànima de l'enginy", o la reconfortant sentència de Pascal: "Ho hauria volgut dir amb menys paraules, però no he tingut temps".
L'any 2009 vaig publicar a Bubok "Els reptes de Vladimir", que recull quaranta contes escrits pel Repte Clàssic d'aquesta casa, a més d'una cinquantena de microrelats sortits del Nanorepte (ja sabeu, històries amb no més de vint paraules). I aquest 2012 l'editorial Marcòlic m'ha publicat un recull de noranta-un microrelats fantàstics que he titulat "Catàleg de monstres".
Des d'Agost de 2010 tinc un bloc dedicat al microrelat en català: "La bona confitura". Cada quatre dies hi publico, puntualment, un microconte meu o d'altres autors que admiro. Podeu visitar-lo aquí:
La bona confitura
Ara estic escrivint una novel·la de 700 pàgines que es titularà "L'ombra de l'escorxador". Porto escrites 461 pàgines, així que me'n falten 239... És broma!!!