La por també és un camí

Quan som petits hi ha coses que ens fan por...

l'aigua,

els petards,

el vent,

els trons,

els llamps,

que els papes marxin,

la foscor de l'habitació,

saltar al buit...

I quan ens fem grans ens fan por altres coses...

la solitud,

la traïció,

el passat,

el present,

el futur,

la tristesa més profunda,

la foscor de l'ànima,

ser nosaltres mateixos...

Cada persona te les seves pors, íntimes, secretes, indesxifrables... Alguns les guarden com tancades en un cofre, la clau del qual han llançat al mar, i fan com si no les tinguessin, fent-se els durs, o els freds... I a vegades amb la insistència s'acaben tornant com un timpà de gel enorme... Impenetrables... Molt durs...

I altres després d'haver passat aquest temps amb les pors sepultades sota el mar, acaben rebentant el seu cofre i decideixen enfrontar les pors, deixar-les anar per superar-les, veure's les cares amb elles... i finalment ser capaços conviure-hi...

D'aquesta manera, comencen a caminar pel camí que porta cap a la Llibertat...