Cercador
La por se l'enduu el cosmos
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Dissabte, 27 de juliol de 2013
Estimat, estimadíssim diari,
Cada nit miro el cel i agraeixo al més enllà el que va fer. Ara puc somriure i vestir-me amb colors. Puc fer créixer geranis de pom als testos que apilava desolats.
Arreglo l'àtic i m'he quedat uns gatets que han vingut perquè els estimi.
Cada nit miro al cel i agraeixo la pluja de meteorits del darrer dissabte de juny. Van començar a impactar arreu en aquella hora de la tarda en què la gent passeja i menja gelats d'una bola, perquè de dues és massa car. Ziuu, paf, ziiiu, paf, ziiiu, paf! Fum i olor de socarrim. Destrucció.
Mai havia passat tanta por des que ell, just el dia abans, m'havia estomacat encara amb més mala llet i m'obligava a dur ulleres de sol pels blaus. Mai havia passat tanta por des que vaig entendre que si un d'aquells astres no el sepultava, allò no acabaria fins que acabés amb mi.
Estimat, estimadíssim diari,
Cada nit miro el cel i agraeixo al més enllà el que va fer. Ara puc somriure i vestir-me amb colors. Puc fer créixer geranis de pom als testos que apilava desolats.
Arreglo l'àtic i m'he quedat uns gatets que han vingut perquè els estimi.
Cada nit miro al cel i agraeixo la pluja de meteorits del darrer dissabte de juny. Van començar a impactar arreu en aquella hora de la tarda en què la gent passeja i menja gelats d'una bola, perquè de dues és massa car. Ziuu, paf, ziiiu, paf, ziiiu, paf! Fum i olor de socarrim. Destrucció.
Mai havia passat tanta por des que ell, just el dia abans, m'havia estomacat encara amb més mala llet i m'obligava a dur ulleres de sol pels blaus. Mai havia passat tanta por des que vaig entendre que si un d'aquells astres no el sepultava, allò no acabaria fins que acabés amb mi.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436014 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com