La por a la Llibertat

Un relat de: Jam Malson
Els defensors de la unitat d’Espanya tenen por de la Llibertat? És evident que sí. La Llibertat, en tant que desig humà legítim, els fa tremolar les cames; perquè veuen clarament que anant pel camí de la llibertat, tard o d’hora, Espanya tornarà als seus orígens, és a dir, reduïda a Castella i poca cosa més.

Tothom sap que, des de mal inici, Espanya ha sobreviscut sent un projecte d’unitat artificiosa basat en la força de les armes, per activa i per passiva. Si no hagués estat per aquesta poderosa i sanguinària força, Espanya ja faria segles que no existiria. Hem de tenir en compte que aquests darrers quaranta i escaig anys és el període de pau més llarg de la seva història.

Avui, però, en comptes de posar-se a reconèixer i a respectar d’una vegada per totes la diversitat nacional, lingüística i cultural de l’estat on viuen, el que fan és treure les armes de la seva llei i de la seva “justícia” i tot fent-se els demòcrates les utilitzen per continuar anorreant tothom qui no vulgui ser com ells diuen que s’ha de ser.

Tanmateix, utilitzen les seves lleis i la seva “justícia” sabent que tenen les armes. Perquè hem de recordar que, en el context internacional, l’ús de les armes és legítim en el cas que un estat les utilitzi per defensar la seva unitat, encara que la unitat d’aquest estat sigui tan artificiosa com és la d’Espanya.

Estic ben segur que és aquesta posició de força bruta, donada per la seguretat de tenir el recurs de les armes que atemoreixen, fereixen i maten, la que fa que des de l’àmbit judicial espanyol no tinguin cap mena de pudor a l’hora d’anar engarjolant persones que han fet de la veritable Llibertat i de la veritable Democràcia el camí pacífic per alliberar-se de les mans d’uns retrògrads que usen les estructures d’estat com si fossin el "coto" de caça del seu “cortijo”.

És evident, doncs, que si ens rebotem, la seva resposta seran les armes. És evident, també, que si no fem res continuarem patint. Arribats en aquest punt, què us semblaria si féssim, entre moltes altres coses, una protesta pacífica en forma de desconnexió? Només fent ús d’això que tanta por els fa, la llibertat, els deixaríem amb el cul a l’aire.

Per fer aquesta protesta en forma de desconnexió només caldria seguir els paràmetres (per dir-ho d’alguna manera) que qualsevol persona fa servir per escriure una notícia o un relat: Qui? Què? Quan? On? Com? Per què?

Qui s’hauria de desconnectar? Tothom qui se sentís menyspreat i/o agredit per aquest estat espanyol.

Què s’hauria de fer per a desconnectar-se? Deixar els serveis de tota mena de companyies espanyoles de telefonia, televisió, premsa, Internet, etc, i no comprar productes d’alimentació, neteja, llibreria, electrodomèstics i centenars de coses més d’origen espanyol.

Quan s’hauria de fer aquesta desconnexió? Des d’avui mateix, però en el temps que cadascú necessités. No caldria fer-ho en dos dies. De mica en mica, a poc a poc. Sense obsessionar-s’hi. Un dia una cosa i un altre dia una altra. Cadascú marcaria el seu ritme.

On s’hauria de fer? En qualsevol lloc. Esborrant del nostre televisor tots els canals de televisions espanyoles. En el supermercat, comprant productes dels Països Catalans, com a mínim. Les assegurances, en empreses catalanes. El vot dins l’urna, per als partits polítics que defensin la Independència de Catalunya. I així en qualsevol activitat, sigui quotidiana o no i ja sigui dins o fora de casa.

Com s’hauria de fer? Amb plena consciència. Pensant que l’economia juga un paper molt important en el nostre món. I nosaltres tenim tota la llibertat de gastar-nos els diners on vulguem. No tenim cap obligació de donar els nostres diners a qui ens humilia i ens menysprea d’una manera tan descarada i continuada. No els donarem voluntàriament la nostra riquesa.

I per què s’hauria de fer? Perquè si no ho fem, si no fem ús de la nostra llibertat econòmica deixarem ben clar davant de nosaltres mateixos que no som dignes d’assolir aquesta Llibertat Nacional que tant reclamem. ¿Recordeu els episodis anomenats “La filosa” i “La marxa de la sal” durant els anys de protesta de Mahatma Gandhi? Doncs això, tot i les grans diferències de context, nosaltres també podem fer un consum responsable de tot allò que faci omplir de vida casa nostra i en cap cas deixar que des d’allà ens dictin quin és el mercat on hem d’anar a comprar i què hem de fer amb els diners guanyats amb el nostre esforç.

De debò volem la Llibertat? Doncs no podem quedar-nos quiets alimentant la impotència, la frustració o la ràbia. D’una manera o d’una altra haurem de guanyar-nos la Llibertat dia a dia, de la manera que sigui. De protesta pacífica en protesta pacífica. D’acció pacífica en acció pacífica. Uns grups tibant per aquí i uns altres tibant per allà. Fins que la desconnexió serveixi per fer evident davant del món que no som una colla de xerraires.

Arribarem on vulguem. No tinguem por de la Llibertat, com la tenen ells.

Comentaris

  • M'has fet flipar![Ofensiu]
    Jam Malson | 30-03-2018

    Repassava les quantitats de lectures dels meus relats i m’he adonat que algú havia penjat un altre comentari.

    I he flipat en veure que eres tu. Quina rapidesa!

    Nil de Castell Ruf, tu i jo ens posaríem d’acord de seguida. Entre les nostres maneres de pensar poden haver-hi matisos, però no pas diferències insalvables.

    Una abraçada!

  • D'acord[Ofensiu]
    Nil | 30-03-2018 | Valoració: 10

    Jo no tinc pas cap adversitat devers els castellans. Ans tot el contrari, m'encanta moltes coses de la seva cultura i la seva manera de prendre's la vida. També hi coses que detesto. Amb el tarannà català, també em passa que hi coses que m'enorgulleix i altres que em deploren. Totes les cultures, totes les ètnies son benvingudes a Catalunya, sempre i quan siguin per eixamplar, enriquir el nostre bagatge cultural. Però no pas quan venen a substituir la nostra, si aquesta no ha deixat cap buit encara. Diuen que les mosques venen més amb mel que amb fel...
    Tal vegada amb sucre, i no pas vinagre, aconseguirem al final, fer-los nostres...

  • Nil de Castell Ruf, tothom té el mateix dret a viure[Ofensiu]
    Jam Malson | 30-03-2018

    A Catalunya es parlen centenars de llengües i les cultures que hi viuen en són moltes. Aquest no és el problema de fons. Tothom té el mateix dret a viure. El problema és l’actitud de supremacia d'algunes persones envers la societat catalana. Els defensors de la unitat d’Espanya, d’aquesta Espanya uniforme sota el lema “Un Rey, una Lengua, una Religión” o “Una, Grande y Libre” no ens han deixat, ni ens deixen, desenvolupar-nos com a societat lliure. Aquest és el problema!

    A mi m’han arribat a dir: “A los catalanes os tendrían que hacer lo mismo que hicieron los alemanes con los judíos”, “A los catalanes os tendrían que meter a todos en una isla y pegarle fuego”. I tanmateix crec que no tots els espanyols pensen com aquests brètols. Jo no tinc cap mena d’animadversió contra els ciutadans espanyols en general. És en contra d’aquests quatre, o potser quatre milions, que des del poder fan tot el que poden per diluir-nos i a la llarga fer-nos desaparèixer d’aquest món.

    Què més voldria jo que viure en pau amb els meus veïns! Ara bé, si aquests em menyspreen i em tracten malament, no seré tan ruc de facilitar-los les coses. Ja fa massa temps que dura la història. I després de fer l’esforç de voler oblidar totes les barbaritats que ens han fet al llarg de la història, i que la meva família ha hagut de patir en diverses ocasions, un arriba a la conclusió que no serveix de res. Ells continuen amb la seva malaltissa idea d’uniformitat.

    Jo no sé com serà la República Catalana. Segurament, com tots els estats del món. Hi haurà coses bones i coses no tan bones. Però és la meva elecció pacífica. I faré tot el que pugui perquè sigui una realitat.

    Que parli la Pau i la Democràcia!

  • Derrota.[Ofensiu]
    Nil | 29-03-2018 | Valoració: 10

    Jo tinc una amiga super desconnectada amb España, no vol saber-ne res. Quan li explico que en tal i en tal altre m'ha dit que " no soy franquista, pero un foco de franquismo nos vendria bién" o una altra: cuando vine a Cataluña desde Galicia, el año 75, todo eran chozas! quien ha levanto Catalunya? o una altra: te han lavado el cerebro! etc etc. L'amiga fa: jo no sé per que parles amb aquesta gent...ignore'ls! Jo, pobre de mi, li responc: s'ha de parlar, s'ha dialogar, és la gent del barri, amb la que em trobo a les botigues i el bar on llegeixo l'únic diari que hi tenen, en castellà , el Periodico. Et penses que si arriben a ser lliures, de cop es rotularà en català a les botigues, que als bars no és sintonitzaran TV espanyoles, que el jovent parlarà català. En fí, que passarà com a Andorra en quan a oficialitat de l'idioma?. La batalla de la llengua l'hem perduda. Veig més probable una republica catalana que el català recobri llur normalitat.

  • Fe d'errata[Ofensiu]
    Jam Malson | 29-03-2018

    El dia que aconsegueixi escriure alguna cosa de manera correcta, aquest dia serà un dels dies més feliços de la meva vida.

    Haig de dir que al final de la tercera línia del tercer paràgraf, no tenia clar si escriure “si el meu veí o veïna fa o no fa el que jo faig” o bé “si el meu veí o veïna fa o no fa el que jo vaig decidir”. I al final, segurament per estar més concentrat en el que pensava, que no pas com ho escrivia, vaig acabar escrivint “si el meu veí o veïna fa o no fa el que jo vaig”. I a sobre, en llegir el comentari moments abans de penjar-lo, no vaig veure l’error.

    Bé, doncs, ja que no puc esborrar el comentari i tornar-lo a penjar de nou amb la correcció, valgui aquesta fe d’errata. La frase correcta és “si el meu veí o veïna fa o no fa el que jo vaig decidir”.

    Jam Malson

  • Nil de Castell Ruf[Ofensiu]
    Jam Malson | 28-03-2018

    Mesos enrere vaig prendre una decisió: la de no col•laborar de cap de les maneres amb aquesta Espanya negra, aquesta Espanya menyspreadora de la diferència, aquesta Espanya irrespectuosa, aquesta Espanya maltractadora, amb aquesta Espanya que després de segles de fracàs en la seva idea d’unitat encara no ha tingut la suficient intel•ligència per cercar les raons del seu fracàs i esmenar les accions per tal d’aconseguir una unitat basada en el respecte de la diversitat i la coexistència en la diferència.

    I aquesta decisió m’ha dut a deixar la companyia espanyola on tenia contractats els serveis de telefonia i Internet i ara tinc els serveis d’una empresa catalana. Aquesta decisió m’ha dut a abandonar, de mica en mica, el consum de productes d’origen espanyol i consumir-ne de catalans, dels Països Catalans. Aquesta decisió ha fet que canviï els meus costums televisius i deixi de banda tot allò que no m’aporta res de positiu. I continuaré així fins que aquesta Espanya negra, menyspreadora, irrespectuosa, maltractadora i escassa d’intel•ligència s’adoni que la unitat s’aconsegueix per altres vies.

    Vaig fer pública la meva decisió en forma de suggeriment perquè m’agrada compartir els meus pensaments, malgrat saber que moltes vegades no són compartits. I et seré franc, la veritat és que no em preocupa gens ni mica si el meu veí o veïna fa o no fa el que jo vaig. Jo he pres aquesta decisió i crec (molt haurien de canviar les coses) que serà per sempre.

    Que cadascú prengui la decisió que cregui més oportuna. La llibertat va d’això, oi?

    Una abraçada!

    Jam Malson

  • Hem fet tard.[Ofensiu]
    Nil | 27-03-2018 | Valoració: 10

    Un relat excel·lent. Digne per a ésser publicat a la al Punt o l'Ara. Tot ell molt ben redactat. Cosa que el fa bo de llegir i d'entendre. En quan al missatge que vols transmetre, totalment d'acord. L'únic inconvenient que veig és que és difícil d'aplicar si el que et refereixes és al conjunt de la població de Catalunya. Perquè ens agradi o no, aquí hi conviuen dos pobles, amb la seva llengua i cultura que ens divideix: la castellana i la catalana. La prova la tenim en els resultats de les votacions i en consum cultural: Televisió, premsa, etc. En la única cosa en que coincidim és en el menjar i encara. I això passa perquè la nostra cuina agrada als de fora per la seva bona qualitat. El problema de Catalunya, és un problema demogràfic. Hi ha un català per cada deu Espanyols-catalans. I aquests darrers pensen. parlen i actuen com els de la resta d'Espanya

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

219 Relats

209 Comentaris

122327 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.