La poma escollida

que aquest més no estiguis a la terna de finalistes, amb un relat tan ben lligat, però diria que és més que un micro relat, és una micro-tesi amb poema inclòs. Però no importa qui sigui a la terna, ens ha d'importar quedar contents per la feina feta, i tu, d'aquest relat no en pots tenir cap dubte.

Sort i endavant les atxes!

Ferran

Sí, m'ho poses difícil, Edgar! Els teus relats són boníssims. I tothom que t'ha comentat, que en són molts, coincideixen en la mateixa valoració: sublims!

Cada dia et superes a tu mateix amb la naturalitat que comporta les coses ben fetes.

Felicitats!!!!!

Una abraçada,

Materile

De la mateixa manera que en els versos de "Fruits saborosos", de Josep Carner, hi preval l'aspecte positiu que facilita la resignació i l'adaptació a les circumstàncies, el teu relat també traspua una reflexió positiva i serena que sap enaltir el temps de la maduresa. Felicitats per la idea i per com l'has sabuda desenvolupar.

Pilar

Acabaré per no llegir-te més. A la teva tendra edat de 17 anys és més madur que jo, que només en tinc 73...
Endavant, Edgar, endavant!
—Joan—

Un dels relats més madurs que he llegit aquest mes, potser per la maduresa literària del seu autor?
Cada vegada en saps més de fer servir el llenguatge i de crear històries amb molt pocs mots.
Fins al proper relat!

que apareix en la història del món, la científica i la revelada, com l’origen i final de tantes coses? La del paradís –que va provocar el treball i la suor, el dolor i la mort, gairebé res!–; la de la discòrdia entre Hera, Atenea i Afrodita –al cap i a la fi, la causant de la terrible guerra de Troia–; la dels contes...; i la del teu darrer alquimista, [...]la que faria madurar tota la humanitat. He remarcat aquesta darrera afirmació perquè ella sola justifica i atorga un enorme valor a tot el teu relat.

Com sempre has sabut trobar-li el punt a una proposta que suggeria altres sortides no tan originals com la teva.

Bona feina, xicot!

Cada dia deuen caure milers de pomes perquè ja estan prou madures o massa malaltes. Una poma imperfecta —ni cuc no tenia— va anar a impactar al cap de Newton i passà a la història. Aquesta és la lectura més directa del teu relat, i encara n’hi ha més i ja sabem que això és el que el fa virtuós.

Tal com et diu en deòmises, madures, però jo afegiria que a passes gegantines. M'encanta veure com exprems sàviament el cervell per oferir-nos mes rere mes veritables peces d'art.
Felicitats, d'avançada, Edgar!

...lentament, en el bon camí, company Edgar. I ara hi barreges poesia i filosofia, ciència i, inclús, creences religioses. O tot el contrari, perquè, en aquest relat, és vàlida la lectura diferent per a cada lector/a.

Bona feina!


d.

M' agrada
Ens veiem
Montse

Filosofia científica i, també m'atreviria a dir, poètica. Breu reflexió sobre la poma i la maduresa de la vida. La poma, com a símbol de la vida, començant per Adam i Eva. I encara que tingui unes quantes taques, la poma és una gran fruita i, fins i tot, un gran fruit. Una abraçada.

Aleix

La poma que cau de l'arbre es fa gravetat, bíblica i poesia.

Un relat acurat i ben fornit, m'ha extranyat això dels cucs.


Sergi