La poesia t'estima i el poeta et mata

Et mato, t'estripo
dins el meu món
i sembla massa fàcil sobretot
amb el joc de les metàfores.

Agafada de la mà de nombroses
hipèrboles embogides de raons i
sentits que ja m’he cansat de contemplar.

Amb la il·lusió de les al·lusions taco les paraules
incertes i plenes de mentides
on mor amb el regust de la meva veritat.

Que sovint cau dins l’hipèrbaton
peça bastant oblidada que tan sols
la trobes en mig d’una gatera.

I allà dalt tens la sinestèsia plena de nostàlgia
amb grans records que et deixen a mitges i romp
tots aquests versos trencats amb el cor.