LA PLUJA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Qun la Eleonor va començar a treballar en la casa de productes naturals en la petita ciutat agrícola, ja va pensar que els productes de bellesa anaven destinats a una capital més gran, més com que li calia una feina no va dir res. S'esmerçava en vendre els sabons els xampús i les cremes, com que era molt fantasiosa, persona que entrava s'emportava quelcom. Que si un sabonet pel bany, que si una bomba relaxant. I a tots els feia explicacions que semblàvem molt convincents, de mica en mica va anar tenint una clientela més o menys assídua. Les seves histories eren escoltades per una clientela mínima, ella cada dia s'anguniejava més per el poc poder adquisitiu de les persones que passaven per la botiga.

Va suggerir de buscar clientes foranies més la mestressa li va dir que no disposava tampoc dels diners per fer les compres , que si li demanaven quelcom que no hi tingues a la botiga, doncs no ho podrien pas servir. Amb això encara es va anguniejar més, ella havia trobat clients que volien productes que tenia mínims d'estoc i ja va veure que el seu treball i la botiga també ferien la fi del Cagaelàstics . Tal com veia a venir va passar un any més tard tal com havia pronosticat.

Un dia que estava atenent a un client assidu que comprava sabó pel bany natural cent per cent i en gastava quantitat , la mestressa va entrar a la botiga i la va renyar dient. Eleonor això que has dit que fa un més que no en tenim, no es pot dir. Has de dir que estem esperant una comanda, com també això de què fa temps que no en tenim i veig que de moment no en tindrem pas pels mesos futurs res de res, ho fas malament Eleonor!!. Ara veig perquè no venem. A veure Eleonor que és el que volia el senyor ?

La Eleonor mosca va mirar fixament a la mestressa i va dir. Si no teniu diners no es assumpte meu, faig les mil i unes per vendre i res . Ara saps que volia el senyor i de què parlàvem.? Doncs mira noia parlàvem del temps i de que no havíem tingut pluja últimament i que semblava que no en tindríem de moment. I com que no em vull enrabia amb tu , doncs per avui ja t'ho faràs, tenint em compte que el últim més no he cobrat res. I molt digna es va treure el davantal i davant de la mirada astorada de l'altre dona va agafar el bolso i va marxar.

L'endemà al mati tornava vendre espelmes i sabons, més la mestressa no li va dir mai més que no venia bé les coses.

Comentaris

  • La pluja[Ofensiu]
    Francesc Ballester | 07-04-2017

    La historia, esà bé; però, si em permés la meva opinió, has de vigilar més el estil, l´ortografia i la sintasi de les frases.
    Et dóno les gràcies pel que dius del meus poemes.
    Et saludo cordialment.

  • Fa l'efecte...[Ofensiu]
    llegiresviure | 25-02-2017 | Valoració: 7

    ...que l'has escrit i no l'has repassat. Costa d'entendre per culpa d'aquests petits errors que crec que es podrien solucionar amb un parell de repassades.
    Tot i així, felicitats per la teva imaginació i totes aquestes petites anècdotes que expliques!

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 21-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat com la vida mateixa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

264 Relats

814 Comentaris

107617 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.