La pluja i tu

Es de nit,
i al final de l'horitzó,
es divisa un llampec,
poc a poc, el llampec,
es va repetint,
una vegada, rere un altre.

De sobte,
comença ploure,
una fina i calida pluja,
que mulla al jovent que paseja,
pels carres,
a mitja nit.

Començo a pensar en tu,
en tu i jo,
abraçant-nos,
besant-nos,
estimant-nos.
Et miro els ulls,
fogosos d'amor,
d'alegria,
de feliçitat suprema.

La pluja,
continua caient,
sobre la gent,
sobre el carrer,
deixant-lo moll,
fent així,
que aquest,
s'ilumini,
estigui resplendent,
brillant.

A cada gota,
hi veig el reflexe,
del teu preciós rostre,
iluminat,
somrient,
alegre.

Surto al balcó,
estenc les mans fora,
intentant així,
agafar el teu rostre,
per poder-lo besar,
però les gotes,
s'esvaeixen,
entre els meus dits.

De cop i volta,
la pluja cesa.
Surt el sol,
ja es de dia.

El sol,
poc a poc,
amb la seva escalfor,
va secant el terra,
i amb ell,
tota la màgia,
i tota la bellesa del meu món de somni.

El meu somni...