LA PLUJA (5)

LA PLUJA (5)


Vol ploure i no més cauen gotes fluixetes i tots ens aguantem la respiració per què no faci tormenta i jo que quasi quasi anhelo la tormenta, miro el cel... I els plats per fregar... I la roba per rentar... I anyoro altre cop la pluja decidida i em quedo sense forces, espantada i esperant que avui no sigui un dia infructífer, un dia perdut, sense somriures ni rises, un dia de mal de cap i soledats en totes les cases. I ells i elles també es queden mirar el cel sense entendre perque els núvols no es decideixen, volen riure i xisclen espantats, algú en un recó plora, jo ho sé, plora aquest silenci cansat i aquesta anyorança d'aigua. Poder plora la mort d'un ésser estimat tot desitjan la pròpia mort? Avui els carrers queden en silenci, no més se senten les veus dels aturats que vagaregen: I ara què em de fer? Em omplert formularis, ens han adreçat a cursos, ens ofereixen presentar-nos a oposicions, treballs insegurs en d'altres localitats i no tenim cotxe... Els aturats van fent voltes pels carrers i els joves estudiants d'els miren i s'apliquenen els seus estudis amb mirades incertes.
Al forn de pa m'han dit bon dia, hi ha res més?... Avui em falta la fe! He pogut pagar el pa, demà no sé si ho podré fer, i sense fe segueixo ressan.
No, no divagaré més, avui menjarem. Caldrà rentar els plats, endressar la roba, no desesperar... I si no ploro en tot el dia i es queda el cel tapat per no res?
Voldria per mi la intel·ligència del meu gos que sap ser sociable amb els veïns, i que no pensa, ni fa preguntes, i al final no té por de la mort, ni de la pluja, ni de la saquera, ni de l'atur...
I els estrangers pensen en els seus orígens i jo penso en la meva terra.