La pluja (3)

Un relat de: meral

Va començar a ploure poc a poc i la mare sabent que els fills no sortirien de casa, va preparar el parxís a la taula del menjador. Eren una família de matrimoni amb cinc fills en un pis de lloguer al barri antic de setanta cinc metres quadrats.
Em direu que el parxís és un joc per quatre, i que què faria el cinquè fill, però és què la Maria era diferent, quan plovia es delia per sortir de casa. La mare preparava el paraigües, un barret i les botes d'aigua per trepitjar tolls.
La Maria era una mica diferent... No llegia gens, sempre s'inventava les mil i una excusa per no anar a l'escola, no estudiava, no sortia al carrer els dies què feia bo. De fet es passava hores i hores davant del vell televisor mirant documentals. Per ells va aprendre què la pluja era una gràcia què no sempre esqueia, i què a més a més, en aquell temps en deien pluja àcida perquè l'aigua què queia dels núvols era ben bé contaminada, encara més què l'aigua de l'aixeta què la depuraven i la cloraven i la feien apta per el consum encara què hagués perdut el vertader gust de l'aigua. Bé, ja sabia ella què en aquell temps res tenia el gust "verdader". Però sabia què la pluja, en aquell indret on vivia era bastant excepcional, per això quan plovia s'oblidava de la televisió i dels documentals, s'oblidava del pare i de la mare i els germans i es delia per sortir de casa, agafava el paraigües per què la mare li ho recomanava molt, però quan era al carrer el desava sota el braç i caminava tranquil·la deixant què la pluja la deixés ben molla. Era pluja àcida, ja ho sabia, però en aquell temps tot era una mica àcid.
La mare un dia li va explicar què plovia per què els àngels ploraven i amb resignació, pensava què els àngels s'havien oblidat de plorar a la seva ciutat i en d'altres plorava massa, i què potser seria perquè en el lloc on vivia tampoc s'estava tan malament com en d'altres i què per això no es mereixien tant les llàgrimes dels àngels.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de meral

meral

97 Relats

151 Comentaris

104403 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
El meu nom oficial és Marta Capdevila Peydro, m’he posta Meral perquè em vaig casar a Turquia i la meva filla va néixer a Estambul i en llengua turca vol dir isard i s’assembla una mica a Marta. El meu fill va néixer a Guimerà, el meu poble estimat: « Qui perd els orígens perd la identitat ».
.
Escric relats a la revista Nova Tàrrega, tinc publcat un llibre de relats en paper de títol "Les dones dels anells" que ha tingut molt bona acullida. Ara fa temps que no entrava en aquesta web per problemes técnics, però prometo tornar-ho a fer. Tinc dos llibre acabats, un de poemes en català i una novel·la en castellà pendents de publicació en paper i un altre en periode d'escritura. Tinc un llibre publicat a la internet en castellà de títol "Tres meses en mas Montornés".
La foto del meu perfil és vella, ara estic més guapa.
Finalent he publicat el nou llibre en castellà "Nueve meses en Mas Montornés" en paper amb l'editorial Arial ediciones. Altresllibres tinc en concurs.