La Plana Llisa

Un relat de: Linus

No fa gaires anys, quan les màquines funcionaven amb carbó, pels Defensors de la Plana Llisa era una tasca molt difícil mantenir l'ordre sobre la Plana.
La consigna que tenien havia passat de generació en generació i és la mateixa que tenim els Defensors d'avui : S'ha de mantenir la Plana Llisa, que vol dir, tal com el seu nom indica, lliure de inoportunes imperfeccions. Qualsevol imperfecció serà declarada rebel i serà perseguida.
Els Defensors feien el que podien, tenien unes bones Màquines per lluitar contra els Rebels però la seva feina no era gaire gratificant, cada dos per tres els Defensors tenien que portar-les a la Base per carregar més combustible, era una feina feixuga i els Rebels que no necessitaven cap mena de manteniment per subsistir, semblava que creixien com a bolets. El racons més inaccessibles de la Plana eren els llocs més difícils per eliminar-los doncs era allà on els Rebels es feien forts. Quina feina més dura pels Defensors!
Algunes vegades els Rebels es presentaven carregats de randes, llavors lluitar solament amb les Màquines era, per molt que les carreguessin de carbó, una feina inútil, s' havien de buscar aliats, i així ho feien els Defensors, armats amb una barreja feta amb aigua i un ingredient secret que anomenaven Cua de Peix envestien els Rebels per intentar exterminar-los, la lluita era dura, sense treva, però finalment els Defensors sortien victoriosos i la Plana tornava a fer goig, llisa con un mirall.
Quan amb el pas dels anys els Grans Inventors van descobrir les màquines elèctriques, la tasca dels Defensors ja no va ser tant feixuga, ja no els calia anar contínuament a la Base per recarregar-se, amb un simple endoll en tenien prou per mantenir l'armament a punt, els Rebels cada vegada ho tenien més difícil, va arribar un moment que van veure perillar el seu futur, i maquiavèlics com son, van engegar una gran campanya propagandística que en poc temps va fer furor, sobre tot entre la gent jove, el lema era: No aneu més encotillats, sentiu-vos lliures, l'arruga és bella.
La gent semblava que havia perdut el seny, tota la vida sospirant per gaudir d'una Plana perfecta i ara preferien les rebels imperfeccions.
Els Defensors de la Plana es van sentir perduts, la seva feixuga tasca de tants anys cauria en l'oblit no haurien servit de res tots els seus esforços per seguir el peu de la lletra la consigna que els seus avantpassats els hi havien tramés, La Gran Plana Llisa, cauria en mans dels Rebels, justament ara, ara que era molt més fàcil eliminar-los, ara que els Grans Inventors havien descobert el vapor, aquest invent meravellós que feia que només prement un botonet sortís de la Màquina tot un gran raig de vapor i amb un instant sucumbien innombrables Rebels. La vida no és justa pensaven els Defensors, però com que els Defensors encara que siguin tant durs lluitadors, també són, intel·ligents, van decidir parlar amb els Rebels, fins hi tot els Defensors saben molt be que parlant la gent s'entén. Els Rebels varen acceptar el diàleg. Primerament es decidir el lloc de la trobada, tenia que un lloc imparcial, en una punta de la Post per exemple i després per demostrar que anaven tots en so de pau, decidiren portar roses vermelles.
No va ser fàcil el diàleg, eren molts anys de odiar-se mútuament, però finalment varen arribar a un gran pacte, els Defensors varen acceptar que el món anava canviant i que no totes les Planes tenien que ser perfectament llises i els Rebels varen entendre que no podien envair totes les Planes, doncs en aquest mon, hi ha gustos per tot i tothom te dret a ser diferent. Aquest gran acord el varen signar en el Llibre d'Or del Gran Consell de la Terra. Allà està escrit i allà es podrar llegir i consultar si alguna vegada hi tornés ha haver conflictes.
L'Àngels ja havia acabat de planxar tota la pila de roba i va pensar: la historia que avui m'he inventat és prou distreta, em penso que l'escriuré per no oblidar-la.
Hi així ho ha fet.

Comentaris

  • Faula[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-04-2007 | Valoració: 10

    Crec que s'assembla a una faula en la que has fet servir un lleguatge molt acurat i utilitzat molt planerament. La conclusió de la faula és que les paraules ho són tot damunt de sentiments que també en son indispensables. Les paraules ho són tot per a unir els homes, no podem perdre-les. És el que he tret del conte.

  • M'ha agradat molt el teu estil![Ofensiu]
    EmmaThessaM | 15-04-2005 | Valoració: 10

    L'editora et destaca i jo et poso a preferits, simplement, perquè t'ho mereixes.

    M'he llegit els dos relats que tens penjats a la web i m'han encantat: un estil fresc, planer, amb final original. És veritat que el llenguatge no està molt rebuscat però, entre tu i jo: i què? Utilitzar un llenguatge més formal o més recargolat trencaria la versemblança del relat i ningú no s'ho llegiria, seria... Seria com fer una carretera de diamants enlloc d'asfalt: potser seria més maca, però qui la faria servir?

    No sé on t'has ficat, perquè veig que ja fa temps que no has penjat res, potser tens algun problema de connexió o d'inspiració però, si em permets, et voldria donar un consell: continua escrivint. Jo et continuaré llegint.

    EmmaThessaM

  • la plana[Ofensiu]
    donablanca | 15-03-2005 | Valoració: 10

    i anava pensant, com acavarà? com s'ho farà per treure suc d'aquest relat de la plana llisa? amb que ho associarà?.i sí, és molt ingeniòs.

  • Massa pla[Ofensiu]
    josepma | 24-04-2004 | Valoració: 4

    La idea del relat és ocurrent, però jo crec que podria estar més ben escrit. Hi ha faltes d'ortografia i una expressió plana, a cops reiterativa i amb poca trempera.

    Crec que se'n podria treure més suc d'aquesta idea.

  • Boníssim!!!![Ofensiu]
    Estemariu | 23-04-2004 | Valoració: 8

    Ostres Linus, m'he fet un fart de riure amb el teu relat, al principi no sabia de què anava però quan he arribat al final i m'he imaginat la situació gairebé em queien les llàgrimes. Molt ocurrent!!!

Valoració mitja: 8.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Linus

2 Relats

19 Comentaris

6475 Lectures

Valoració de l'autor: 8.80

Biografia:
Vaig neixer a Sitges fa 51 anys, em vaig casar molt jove amb un home que sempre m'ha encoratjat per que escribís doncs, segons ell , hi tinc força traça, jo no se si en tinc, ja jutjareu vosaltres, el que si se és que m'agrada molt explicar coses, ara aprofito aquesta oportunitat que em brinda l'internet i envio les meves paraules a qui les vulgui llegir.
Tinc un fill de 26 anys que és el meu millor tresor, actualment la meva feina m'omple molt , restauro mobles antics , és un treball apassionant.
M'estimo molt els animals, a casa tenim dos gossos i una gateta, tots ells trobats peduts, si tinguès una casa mes gran, en recolliria mes.
Que mes puc dir ,doncs que sóc cristiana i militant d'E.R.C.

Últims relats de l'autor