La plaça del Diamant. L'expèriencia de la lectura.

Un relat de: Nastasia

Em vaig asseure a la cadira predisposada a iniciar una plaent lectura. N’havia sentit elogis varis, gent a qui els havia suscitat un agradable moment. Per aquest motiu vaig adoptar una actitud inclinada a la lectura. Les meves mans es desplaçaren damunt de les sedoses pàgines de la tretzena edició, una relíquia que conservava la meva mare, i un harmoniós moviment, constant, m’endinsà en un abisme sense fi.
La innocència de la Colometa em causava una actitud exasperant que alhora, ingènuament, m’endinsava en el seu món de màgia. La seva figura enigmàtica compartia estones, ajaguda al meu costat; em xiuxiuejava a cau d’orella els balls a la Plaça del Diamant, les seves pors, m’insinuava vaporosament, sense referir-s’hi directament, com la seva ànima d’argila, s’esquerdava fins al punt en què oblidava i s’havia de fer consistent, transigent a tot dolor. Monologava amb la seva característica humilitat i em sorprenia a cada moment. Em mostrava ambients que jo reconeixia i em feia sentir la seva angoixa, les pudors del coloms que ja duia a dins. La meva actitud, dubtosa: plorar o riure? Jo seguia sumida a les seves paraules, no gosava aixecar els ulls del llibre.
Un nen. Un colom. Un embut. La guerra, llums pintats de blau, més llums eixordadores, i coloms, més coloms. La Natàlia, millor anomenar-la pel nom que mereix, segueix sotmesa al seu marit. El meu cap s’allunya, per uns instants, de la seva història. Imatges de maltractaments, tan presents actualment em desperten certa similitud amb la Colometa – “No podràs pensar diferent de mi” deia – però innocent i fràgil recollia tot el que ell havia espargit pel terra. La lectura se m’estava fent extensa.
En Quimet – al meu parer li escauria perfectament el nom d’indesitjable – marxava, partia al front d’Aragó i deixava enrere una família. Pur egoisme? La solitud, l’aflicció, la desmoralització, el patiment, eren, en aquell precís instant, l’únic aliment de la Colometa. Però seguia endavant, ingènua, lliurada al patiment humà. La vaig descontextualitzar, per un moment. Em vaig sentir avançant per un tub que em xuclava, m’embriagava, i retornava a la meva habitació. El patiment humà m’havia dut a sentir-me en el meu propi ambient. Un patiment humà tan present i tan passat.
Una ombra de felicitat començava a albirar-se. Un treball, una família. I finalment un capítol que ho embolcallava tot. La vida de la Natàlia havia arribat al punt culminant. I l’últim mot de la novel·la: contents...

Comentaris

  • Despertar els records...[Ofensiu]
    Mascó | 25-02-2006

    Jo vaig descobrir la Rodoreda fa 3 anys, a 2n de Batxillerat, amb "La meva Cristina i altres contes" i em va fascinar. M'has fet reviure la Plaça del Diamant... recordo que també sentia una mescla d'indignació i tendresa per l'actitud de la Colometa... però era el seu encant.

    Per cert, t'he fet cas en això de "perdre cinc minuts" per comentar-te el relat, i ha valgut la pena.

    Endavant!

  • Despertar els records...[Ofensiu]
    Mascó | 25-02-2006

    Jo vaig descobrir la Rodoreda fa 3 anys, a 2n de Batxillerat, amb "La meva Cristina i altres contes" i em va fascinar. M'has fet reviure la Plaça del Diamant... recordo que també sentia una mescla d'indignació i tendresa per l'actitud de la Colometa... però era el seu encant.

    Per cert, t'he fet cas en això de "perdre cinc minuts" per comentar-te el relat, i ha valgut la pena.

    Endavant!

  • jo també he guadit de la 13 edició com a herència![Ofensiu]
    senyirauxa | 29-12-2005

    Jo també he llegit la plaça del diamant fa molt poc i dedueixo (per l'edat) que tu també l'has agut de llegir per obligació (2n de batxillerat??) a mi m'agradat molt, i crec que es una novela per a llegir-la molt pausadament i amb alguna guia sobretot per als simbols!

  • Com la seva ànima d'argila: s'escardava...[Ofensiu]
    jacobè | 29-12-2005

    Benvinguda Nastasia. Has relatat deliciosament l'ambient i sensacions que t'han embolcallat llegint la novel·la. La Natàlia...no s'oblida.
    "La innocència de la Colometa em causava una actitud exasperant que alhora, ingènuament, m'endinsava en el seu món de màgia. La seva figura enigmàtica compartia estones, ajaguda al meu costat"
    Si no l'has llegit et recomano "Aloma"...

  • ostres[Ofensiu]
    laia | 29-12-2005

    que bé que hagis dedicat un relat a aquest llibre tant genial! a mi també em va agradar molt...

    està mlt i molt bé això que has fet!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nastasia

Nastasia

12 Relats

25 Comentaris

16143 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
data de naixement: 26/08/88
nom: Marta

Què anhela qualsevol ésser no indiferent al transcurs del temps? Aquesta pregunta retòrica necessita ser resposta per vosaltres. Jo penso que l'AMOR és allò que ens impulsa a seguir aquest camí incert que és la nostra vida.

Us escriuré tots els relats que han tingut un cert punt important, algun sentiment que necessiti recordar, al llarg dels meus 18 anys viscuts. Són pocs textos, però amb el temps esdevindran importants perquè, com m'ha demanat fa poc una persona, no deixaré mai d'escriure, perquè escriure és el millor mètode de dialogar amb un mateix, de conèixer-se, de saber què vol un realment, i sé que la meva consciència no se n'oblidarà mai.


"Quan no vulguis dormir perquè la teva vida real ultrapassa els teus somnis, només llavors sabràs que estàs enamorada"
Marta