La petita i l'estel

Jo tinc un estel que m'il·lumina la vida. Sigui el dia que sigui, a tot hora, l'estel m'acompanya arreu on vaig. Sé que em sent, que em mira, però jo no sóc capaç de sentir-lo si no somio. Em presento tranquil·la davant el món perquè sempre hi és, mai es cansa. Sempre ha estat al cel, al meu cel…L'enyoro i el tinc, és lluny i és a prop. És amb mi…
Ell m'acompanyava pel camí des de que era nena i ara que he ensopegat en un forat obscur i profund, ell m'allarga la mà perquè així en pugui sortir i no hi torni a recaure. N'estic segura que el meu estel no s'esvairà mai, perquè ell és l'únic que brilla quan el cel és fosc. Fins i tot, quan els negres núvols tapen el fons blau, apareix un petit raig que il·lumina la finestra de la meva habitació, on hi dorm la petita (com penso que em deu dir) que ell ha vist créixer.
Aquest estel és al centre de l'immens cel. No sé el seu nom però jo li n'he posat un. També sé que sempre ha estat i està orgullós de la seva petita, n'estic segura.
M'he passat la infancia mirant per les nits i ja hi era. Em va veure fer les primeres passes, ell em va eixugar les meves primeres llàgrimes, simplement, amb l'escalfor de la seva llum.
De ben segur, és l'enveja en el cel. Els astres i plantes t'envegen estel meu! I tenen raó per a fer-ho…
Dia rere dia, em nodreixo d'ell, ja que és l'únic estel del món que brilla en el cel blau.
Què dir-te del demà? Sincerament, no em fa por. Per què me n'hauria de fer si sé que l'estel sempre m'està ajudant, si sé que el meu estel mai deixarà d'il·luminar la meva existència? El que més m'agrada quan acaba el dia, és poder estirar-me al llit, pensar-te i adormir-me somiant que et puc agafar, que et puc sentir, i més, que et puc robar del cel blau i de la negra nit. La gent pot pensar de mi: Què ingènua! Què innocent! Però, per què? Per què no pot ser possible? Em sento especial d'haver-lo conegut i ell també se'n sent de mi.
Estel meu: Sovint somio qe sento la teva veu. De fet, t'he sentit, no sé com ho sé però ho sé...
De veritat, ets el meu estel, t'estimo, i t'estimaré per sempre més. Si m'escoltes, ara, et vull donar les gràcies pel passat, pel present i pel futur, perquè sempre hi seràs i ho sento si em faig esperar…