La perversió

Un relat de: josep casanovas olmos

-Bona tarda.
-Bona tarda.
-Què? Com va?
-Fatal.
-No piquen?
-No.
-Vol que li digui un petit secret per pescar? Es tracta d'un truc.
-Un truc?... Me'ls ha sé tots, els trucs. Quan no piquen és que no piquen.
-No vol que li digui el truc?
-Però que em vol a explicar vostè a hores d'ara. Miri; fa trenta anys que pesco amb canya i cregui'm que he vist fer tot lo increïble per a aconseguir pescar. He vist emprar tot tipus d'esquer, he vist pescar amb tota mena de canyes, he vist fer servir tot tipus d'hams i li repeteixo; quan no piquen és que no volen picar.
-Llavors? Què fa pescant, si no la'n de picar?
-La fe, senyor. La fe dels pescadors.
-De debò que no vol que li digui el truc?
-Cony! Digui-me'l d'una vegada!... I no em digui que col·loqui el cuc d'un altra manera, o que llanci més a prop, o que utilitzi una altre tipus d'esquer, o que vagi arrossegant l'ham pel fons, o que vagi fument estirades... Ja ho sap, no em vingui amb ximpleries.
-Res d'això. Es quedarà vostè sorprès.
-No serà una broma de càmera oculta?
-Ho vol saber o no?
-Sí. Però no em prengui el pèl, que me'n queda poc.
-Tranquil... És un truc que no el sap ningú. Mai l'hi he explicat a ningú.
-I per què m'ho explica a mi? Què tinc jo de especial?
-Bona pregunta; això voldria jo saber... Potser perquè em cau bé.
-No serà vostè gai, oi?
-Per què m'ho pregunta?
-No ho sé... No voldria ser impertinent, però vol fer el favor de deixar de tocar-me el clatell.
-Perdoni.
-No s'ho prengui malament però es clar; ja porta una estona acariciant-me el clatell i em far sentir anguniós. Em diu el seu truc o no me'l diu?
-Li diré, però amb la condició que no l'hi comenti a ningú.
-Condicions! M'està posant condicions i encara no me'l ha explicat?
-Sols li demano, que no corri la veu.
-Per què? Per què no ho puc explicar a ningú? Què és quelcom dolent?
-No. De cap manera, com vol que sigui dolent?... Tot el contrari; és un truc molt bo. Mai falla, en pot estar ben estar segur.
-Però, només serveix per a pescar un peix?
-No!... Serveix per a pescar tants peixos com vostè vulgui. Que en vol pescar quatre; doncs en pesca quatre. Que en vol pescar vint; en pesca vint.
-Així com així? Què en vull cinquanta; en pesco cinquanta?... Apa home!... Així de fàcil?
-Fàcil, fàcil, fàcil... Facilíssim.
-Be... No m'ha convençut del tot, però, quin és el truc? Ja m'estic posant nerviós...
-Primer, té que estar ben segur del seu convenciment.
-Això és obligatori? Escolti, que tampoc és qüestió de vida o mort.
-No és obligatori però vull que estigui vostè convençut del tot.
-Em pot treure la mà de la cuixa?... No és per res, però m'està incomodant. Sembla vostè un polp.
-Perdoni. És una mostra d'afecte. Pensi que el truc que li explicaré no el sap ningú.
-Sí. Això ja m'ho ha dit, però no deixa de tocar-me, a la que em descuido.
-És vostè molt susceptible.
-Cony! Com vol que sigui? Si a la més mínima s'aprofita per a ficar-me mà. De debò que no és vostè gai?
-I si ho fos, què?... Quina importància té això en comparació amb el truc?
-Llavors, és vostè gai o no?
-Vol saber el truc o no?
-Sí, però parli'm sense tocar.
-Està bé. Perdoni la molèstia però és que tinc aquest vici. Li seré franc; estic casat. Visc en un apartament que dóna de cara al port i per les tardes em dedico a passejar entre els iots i les barques.
-Jo també li seré franc. Estic solter i no sóc d'aquest poble. He vingut a pescar aquí, perquè em van dir que aquí es pescava molt. Però està clar que no és així.
-Fins que s'ha trobat amb mi... Li canviaré la sort.
-Doncs sigui breu, perquè ja començo a estar cansat de tanta xerrameca.
-Tingui paciència.
-Quin és el truc?
-Tiri a l'aigua, una moneda d'un euro.
-Com?
-Que tiri a l'aigua un euro.
-M'està prenent el pèl? Vostè m'ha vist cara de ximple?
-Tiri a l'aigua un euro. Faci'm cas...
-Un euro?
-Sí.
-Només un euro?...
-Un euro; un peix.
-Serà possible?... Tota la vida pescant i mai havia sentit una bestiesa tan sorprenent. Vostè creu que ara començaré a llençar euros a l'aigua com si res? Miri'm a la cara! Em veu cara de lluç?
-No s'ofengui, només ha de fer la prova. Agafi un euro, llenci'l... i ja té el peix enganxat en el seu ham.
-Està bé. Ho provaré... Si abans em deixa anar del braç. Si no em deixa anar no puc treure'm la cartera dels pantalons.
-Perdoni.
-Molt demanar perdó però a la que em distrec ja el tinc al damunt.
-No protesti tant... Té la moneda a mà?
-Sí.
-A què espera per a tirar-la a l'aigua...
-M'ho estic pensant. Ha dit que estava solter?
-No. Estic casat.
-Amb una dona?
-Per a mi és la dona més encantadora del món.
-No ho sé, no ho sé...
-Què és el que no sap?
-No sé si funcionarà lo nostre.
-Com diu?
-Vostè m'ha demanat que llenci una moneda a l'aigua...
-I dons, què vol dir?
-Doncs... que això són coses d'enamorats.
-No l'entenc.
-Ja no m'agafa?
-Què l'agafi? Com vol dir?
-Sí. Toqui'm el clatell com ho feia abans.
-Perdoni! Me'n vaig. Fum-ho el camp vola'n.
-No se'n vagi! Toqui'm tot el que vulgui; però no se'n vagi! Tiraré totes les monedes que vulgui, però no se'n vagi, l'hi prego! Torni! Torni! L'hi suplico! M'agradaven les seves carícies... No corri tant!... Apa!
Encara es fotrà al aigua... Quins collons! Porto trenta anys pescant i a mi ningú m'ha de explicar sopars de duro. Un Euro; un peix. Ja!... I si ho provo ara que no hi és?

Comentaris

  • ABANS EN DEIEN SOPARS DE DURO[Ofensiu]
    nuriagau | 19-11-2008 | Valoració: 10

    Un diàleg brillant i divertit. Malauradament, però, ens hem quedat sense saber el SOPAR D'EURO.

    Felicitats per aquest nou diàleg entre pescadors!

    Espero els següents.

    Núria Gausachs i Cucala

  • Bon diàleg i bon ritme.[Ofensiu]
    M.Salles | 19-11-2008 | Valoració: 9

    M'ho he passat bé amb el diàleg i la situació ambigua...

    Pensava que se'm faira llarg i no.

  • Un euro[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 19-11-2008

    I dos,,, Molt bo, molt viu, molt desconcertant en els giravolts.. I autèntic humor.

  • M'ha agradat [Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-11-2008 | Valoració: 10

    M'agraden aquest diàlegs absurds. Aquests diàlegs que em recorden els Diálogos para besugos, [publicats si la memòria no em falla a la revista DDT] de la meva, ja llunyana joventut, allà pels anys cinquanta i pocs.
    M'agrada aquesta agilitat, aquestes frases curtes, per a mi, tan ben trobades.
    No sé què dir més.
    Felicitacions sinceres!
    - Joan -

  • Ets el mestre dels diàlegs!!![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-11-2008 | Valoració: 10

    Tu i l'entorti em mateu de riure! Anmonite, que t'ho dic seriosament, envia aquests diàlegs a algun lloc, es podria fer un show boníssim amb dos còmics per la televisió o el teatre. Va, belluga, fes marketing que tens un futur prometedor. Molts petons

  • jajaja !!!![Ofensiu]
    Angel Negre | 19-11-2008

    Jajaja

    Enhorabona, m'has fet passar una bona estona, en un moment d'avorriment


    Apart d'això, l'he trobat de lectura fàcil i encara que s'intueix el final, fins que no acabes no ho tens del tot clar, i a mi particularment m'agraden aquestes lectures

    jmgg

  • Perdona, m'habia equivocat al teclejar![Ofensiu]
    entortilligat | 19-11-2008 | Valoració: 10

    .

  • habia oblidat valorar-te'l[Ofensiu]
    entortilligat | 19-11-2008

    .

  • Acollonant, querido Watson![Ofensiu]
    entortilligat | 19-11-2008

    Mai m'havia imaginat que fos tan fàcil lligar...i pescar!. Una canya, un truc i un euro...facilissim! De moment, l'euro sempre el poorto al damunt, ni k sigui en monedes petitissimes de color vermell. La canya ja la compraré. Però sols falta el truc.

    Per cert, saps si pel fet de tocar les mamelles de les vaques i aquestes recompensar-te en escreix, vol dir que elles son gais?.
    O potser son gais les ventoses? Jo no ho soc, t'ho juro!.

    Un relat que t'enganxa tant com "el viejo y el mar". No el pots deixar fins al final.

    Felicitats Anmonite!

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de josep casanovas olmos

josep casanovas olmos

43 Relats

114 Comentaris

36940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
He escrit uns quants llibres que han estat publicats a Bubok; una editorial d'Internet a la bast de tothom. Entre ells està "Pescant diàlegs" (Humor), "El Jardí Hermètic" (Ciència ficció), De mis andanzas en la Santa María (Picarescca), una trilogia del personatge Alfredo Bogavante (Investigador privat especialitzat en casos matrimonials), La Cloïssa fòssil (Opera prima), una recopilació de contes "Mucho cuento tienes tú", XL-25 (Ciència ficció d'humor) i La impremta del infern (fantasia-intriga). No puc deixar de nomenar a l'Aurora Marco, que m'ha fet de correctora.