Cercador
La pena que fuig
Un relat de: BonhomiaDesil.lusionat i encadenat,
vaig sembrant teranyines al meu voltant;
amb les llums apagades,
donat que no et puc veure,
ara el meu cos és sols de fang.
Però he arribat al límit,
he fugit amb tota la meva pena,
al jardí d'hostes orfes d'amor,
i tot esperant que passi la glacera...
tornaran els meus anys al meu món.
Sergi : )
vaig sembrant teranyines al meu voltant;
amb les llums apagades,
donat que no et puc veure,
ara el meu cos és sols de fang.
Però he arribat al límit,
he fugit amb tota la meva pena,
al jardí d'hostes orfes d'amor,
i tot esperant que passi la glacera...
tornaran els meus anys al meu món.
Sergi : )
Comentaris
-
Amb l'ànima glaçada[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 31-03-2015 | Valoració: 10
Amb tot el glaç per sobre, movent-se, tan sols resta esperar,arraulir-se bé i esperar. És un poema angoixant que transmet això, l'angoixa del sentiment de viure. És sentiment, és amor, és vida el que s'amaga al darrere, sota el glaç en moviment. Una altra passa Sergi. I una abraçada.
Aleix
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515014 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA