La pell que duc damunt

M'ha agradat i a la vegada m'ha deixat un xic trist el teu poema, sobretot quan parles del pas dels anys. Hi ha moments a la vida en què les carícies i abraçades dels infants, dels fills t'omplen la pell i tot l'ésser de joia i benestar. Mirem i a voltes som amb els seus ulls. En fer-se grans, deixen un niu buit, desert de xivarri i d'immediatesa, que costa d'omplir.
Però la pell sempre reclamarà allò que li cal, la tendresa de l'amant, de la mà de l'avi, de l'àvia...i la tendra i dolça abraçada interior que hem d'aprendre a donar-nos, cada dia.La pell és fina com la sorra de la platja i els seus traços són infinits cercant la mar, l'onada de l'abraçada absoluta. Petons a la pell.

Corroboro el que t'he dit a l'anterior comentari. Amb tanta dolçor deixes anar aquesta queixa de la pell orfa de carícies. que m'ha arribat molt endins.
T'envio una molt, molt carinyosa abraçada i la guardis per a quan et faci falta.

La pell és allà on balla la pell de gallina, és on juguen els seus dits, la seva temperatura i on escriurà el teu nom, n'estic segur. Vindrà, t'assenyalarà i dibuixarà a la teva esquena un paisatge que et donarà la volta. Preciosa poesia i preciosa sinceritat que l'atreurà. Una abraçada.

Aleix

podríem dir que els dos poemes, el meu últim i aquest teu, es podrien fer anar plegats, com la resposta de l'un a l'altre, com la demanda i el desig, enfront l'idea i el pla per desfer l'oblit del tacte amb la pell, tan sensible sempre.
Tan com ens agrada sentir uns dits recorren la pell, suaument.

una abraçada

Ferran

altres pells, i ho expresses deliciosament en aquest poema de lament, i jo m'hi sento identificada. Escrius una poesia molt neta, molt precisa. Una abraçada

a

Buf¡ com puc dir-te que m’ha encantat?, , jo et faig arribar carícies, petons, abraçades, afecte, i un agraïment per aquest poema que ens despulla en els afectes enyorats

Quina meravella... m´ha sortit una petita erupció llegint-te, gaires senyals colrades de desig, de sadollar la teva pell tan sol.licitada....

et felicito per aquest poema, en la meva opinió un dels millors que he llegit teus

una abraçada
joan

Tot el que escrius sensiblement és de fora vers dins. T'invito a jugar de dins a fora. A sentir la pell i demanar. Ja moltes formes de demanar. Malauradament ens han ensenyat que "demanar és dependre"..... "demanar és debilitat"....
Jugar allibera i invita. Enhorabona pel Relat !!!!