La pell (locucions i frases fetes)

tot un reguitzell de frases fetes,quotidianes i tant presents.
fantasia, erotisme, sensualitat...
un plaer llegir-te!
avant pit i amunt!

he descobert els teus escrits i m'has fet passar una estona molt bona.

Espero que segueixi regalant-nos aquests textos tan originals.

Lluís

M'agrada l'estructura que has creat al voltant d'aquest relat. Amb una primera part magistral, en el seu desenvolupament i escritura, un pensament interioritzat que no et deixa respirar, utilitzant amb destresa les técniques narratives adients.
Cap el final -que segur que tu ho vols així,- em sobren algunes "pell", que potser per estar molt juntes es fan una mica repetitives, però que en el fons no desmereixen per res la resta del relat i el seu final obert però que arrodoneix amb correcció la seva lectura.
Com de costum, un plaer llegir-te.

Fins aviat.

ferran

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

...i no el trobe eròtic, ni superficial, ni espiritual. Més que res, evidencie VIDA. Així, cridanera, angoixant, exultant, esclafidora...
Potser 'Unaquimera' és aquella que més m'hi aprope.
Salut i rebolica!

amb l'opinió de l'Igor respecte a la sensacions que m'han arribat a través de la lectura. Penso que voluntàriament o no, el resultat és el de un relat amb un fons de misteri que s'apropa força a una experiència espirirual que té a veure amb aquest adolescent que tant bé descrius. Les frases fetes m'han semblat un toc d'originalitat que enriqueix un texte ja de per sí ben estructurat i interessant de llegir.
Una abraçada

Em va alegrar molt rebre el teu comentari, encara que triguessis una mica en enviar-ho... No pateixis per això, que tots ens trobem igual: els dies passen volant, però tard o d'hora acabem tenint el moment necessari per llegir un relat i per deixar unes paraules que animin a l'altra persona a continuar escrivint.

Obro avui el teu espai i decideixo llegir el darrer relat que has publicat.

Quin bon ús que has fet del recurs de les locucions i frases fetes!
Deixades anar ara aquí, ara allà, subratllen l'encant d'un relat que en té d'altres per si mateix:
l'erotisme a flor de pell i de mot,
la sensualitat ben evocada a través dels sentits i de les sensacions,
el joc de referents mitològics, que ens transporten a mons ancestrals,
la fantasia del diable ( en això em coincidit, ja que jo també n'he fet al·lusió, tot que indirecta, en el meu darrer relat! ),
la necessària presa de decisions a què tothom s'enfronta algun cop, la qual cosa permet identificar-se amb un estat d'ànim comú...
De nou, ha estat un plaer llegir-te!

T'envio una abraçada més o menys llarga, tant com a tu et vingui de gust portar-la posada,
Unaquimera

El déu de l'amor (Cupido o Eros segons la mitologia) sempre ha estat suggerent, i està molt bé tal i com el descrius en aquest relat.

És que Eros sempre té disfresses on atreure als solitaris i solitàries... Em fa venir al cap la relació amb la meva ex-companya Elionora que... Sic!!!

En fi, que, com diria Plató, estimar és fins millor que ser estimat. Té part de raó: l'acció d'estimar té el seu encant...

Una abraçada!!

Fas un joc deliciós amb les diferents locucions sobre la pell. I vas vestint un relat ple de sentiment.

Pell endins.

A mi m'ha semblat un text més espiritual que eròtic. Desconec si era buscat però, sobretot al final, m'ha transmès una por amagada, difusa. Aquest adolescent estrany, i els seus molts amants, la menció que t'hagués fet mal. M'ha deixat mal cos. Té alguna cosa d'al.legoria, de conte oriental (estic perdent el nord??). Molt misteriós, molt ben escrit.