La pel.lícula

Un relat de: Buk

Estava veient una pel·lícula en el seu dvd quan van començar els crits.

Al principi no li va donar molta importància. Feia molt temps que volia veure aquesta pel·lícula. Per altra banda, els crits eren habituals en aquell barri. Conseqüències de tenir una discoteca a escassos 400 metres.Al poc, els crits van anar en augment. Anaven guanyant en agressivitat i anaven acompanyats d'uns sorolls sords. Soroll de cops.

Incapaç de concentrés, va apartar a la seva dona que mal dormia recolzada en les seves cames, i va anar cap a la finestra.A baix al carrer un grup d'adolescents passats de volta increpaven a un xinès.Aquest mirava d'ignorar-los en lo possible, però aviat es va trobar envoltat. Els crits, insults i empentes es succeïen i anaven guanyant en intensitat. Allò estava a punt d'explotar. Esperà a veure si apareixia la policia.

Res. Devien estar ocupats multant cotxes o intimidant a alguna conductora novençana. Recaptant impostos per a l'ajuntament. Mai apareixien quan de debò se'ls necessitava.

- Per què no truques a la policia? - va dir la seva dona parant la pel·lícula

- Si, serà el millor. No sembla que ningú més ho faci.

Va agafar el telèfon i va marcar el 091.

El seu cor es va accelerar i immediatament es va posar tens. Mai havia trucat a la policia. L'haver de fer-lo li va resultar molt desagradable.

- Policia, digui'm - Li va contestar una veu anodina a l'altre costat del fil telefònic

Una suor freda li cobria les mans. Semblava que el cor anés a esclatar-li. Se sentia com si anés a confessar un crim. Era absurd.

- Policia, digui'm? - va insistir la veu, aquesta vegada una mica més irritada.

- Escolti? Estan a punt de donar una pallissa a un pobre tipus. Facin el favor de venir a tot córrer! - amb la veu una mica tremolosa va donar l'adreça.

- Quants són? - va preguntar amb total desinterès la policia avorrida

- Què quants són? Jo que sé!. No es....set o vuit. Però donin-se pressa!

- Ja veig... De seguida anirà un cotxe patrulla

- Molt bé, però que sigui ràpid!

La dona policia va penjar. No sonava massa convençuda.

- Què t'han dit?

- Que ara envien un cotxe patrulla. Tant de bo es donin la mateixa pressa que es donen quan avisen a la grua.

Va anar a la finestra i va mirar cap al carrer. El pobre xinès va intentar sortir corrent però ho van agarrar i després d'un forcejament ho van llançar al sòl. Allí van començar a propinar-li puntades i trepitjades. Diversos veïns dels edificis confrontants sortien a la balconada i observaven l'espectacle.

La policia seguia sense aparèixer.

D'alguna manera van arrossegar al xinès a l'interior del metro. Ja no es veia res però s'escoltaven els crits i els cops. A l'estona es van començar a sentir unes sirenes.

- Vaja, a bona hora vénen -li va dir irritat a la seva dona

Però no era la policia. Va resultar ser una ambulància. Dos metges van baixar de la mateixa i amb tota la calma del món, van entrar en el metro.

El temps anava passant i la policia seguia sense aparèixer.

Al cap de mitja hora van sortir els metges agafant del braç a la víctima.

Tot just s'aguantava en peus i duia el cap embenat. Des de la finestra es distingia clarament la sang que tacava la bena. El van fer seure en l'ambulància i després del que va semblar una sèrie de preguntes rutinàries, el van tombar en una llitera i se'l van en dur.

No havia ni rastre dels agressors ni de la policia.

Va estar una estona més esperant, mirant per la finestra. Desitjava que aparegués algú que d'alguna manera reparés tal injustícia.Algú que castigués a aquesta xusma que sempre acabava impune.

Als deu minuts es va cansar d'esperar i es va allunyar de la finestra.

- Acabem de veure la pel·lícula, carinyo? - Va preguntar trista la seva dona.

- No em ve de gust. Crec que em vaig al llit. Odio aquesta ciutat.

I sense afegir res més es va dirigir a l'habitació i va tancar la porta.

Comentaris

  • Crespant[Ofensiu]
    Equinozio | 17-11-2004

    Molt bo, m'ha agradat molt, és fàcil de llegir i té la seva malicia, havia'm si això es podria evitar...

l´Autor

Buk

60 Relats

104 Comentaris

69530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.
D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.

Per llegir més coses meves, clickeu aquí:

Lluitant a la contra