La pedra...

Anàvem pel carrer, et vas trobar una pedra i la veritat és que era bonica.
Anàvem per l'avinguda pegant-li xuts a aquella pedreta...

Ja veus, quina ximpleria! Una pedra que ens vam trobar pel carrer.
Ja veus, una cosa tan simple i vulgar com una pedra em recorda a tu...

Sense que t'adonares la vaig agafar, la pedra.
Sense que t'adonares me la vaig amagar, la pedra...

Recorde que estàvem avorrits i asseguts a la gespa miràvem el cel.
Recorde que apretava la pedra a la meua mà mentre adivinàvem formes als núvols...

I ara tinc ací una pedra, i tu no ho saps.
I ara mire la pedra, la toque, l'aprete i és com si et tinguera al cosat...

I a qui li diga açò se'm burlarà... No és normal apreciar-se una pedra! No té cap valor, és una ximpleria que ens vam trobar pel carrer, hi ha milers com ella, la pedra...
I a qui li diga açò se'm burlarà... Ni costa un dineral, ni és exclusiva, ni és una cosa per a lluir, ni... No és el valor, és el que per a mi significa, la pedra...

La pedra...