La pedra d'enfolliment

Un relat de: Lehnri
Qui sou metges, pel meu crani des-burxar!
Doctes savis, vós sabeu del mal d'artista?
Si el maligne l'ha dotat pel bell crear
d'obra aliena en el "pneuma" espiritista.

No extirpeu el gra reial de ma dolència!
Doncs és ella, pètria ígnia que s'enquista
i emfatitza amb la divina Providència
com dimoni en rebel·lió idealista.

No és de sang, ni tampoc de freda flegma
la humorada que s'enroca com la reina
sinó cau com la granissa sobre bregma.
Sent cultiu de l'Humanisme, seva eina.

No és al cap de meva ment foragitada
no és al "nous" de "daemònica" presència
sinó al flux d'una malenconia amagada,
és allà on s'acomoda la demència!

Quina pedra més petita tota es pensa
que al damunt l'artista, el pes suporta
com granívola follia que ha de vèncer
des-viscuda, la mort ja se l'emporta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: