La pedra del 1752

Un relat de: nariananthi
A propòsit de la llinda datada el 1752 del carrer de Baix a Santa Eugènia de Ter.

Aquesta ha sigut trobada a la vorera, en forma part ocupant 2,20 m de llarg i 53 cm d'amplada, en ella hi ha gravat una data concreta, el 19 de maig de l'any 1752, mes dos noms, un que no es pot acabar de llegir amb claredat i un altre que si es pot entendre, Jaume Vilar. Es podria pensar que aquesta pedra rectangular va ser una llinda d'una masia, la qual hagués estat construïda el 1752, a prop d'on està ara. Però a part de les mides que semblen molt grans perquè pogués ser una llinda d'un mas, que en aquest cas fos propietat de la família Vilar, en el llibre d'Àngel Pinto i Comas, "Documents per a una història de Santa Eugènia de Ter", en un dels seus apartats que fa una dissertació dels troncs familiars més importants, no en diu res. Igualment en el Manual d'Acords dels anys 1769 i 1777, on surten les peticions que van fer Josep Mallol i Santiago Ferrini per a portar a terme una petita fàbrica justament en la parcel.la, entre el número 4 i 26 del carrer de Baix fins al pas de la séquia Monar; del solar en parlen sense fer referència a cap casa. Així doncs, si no era una residència un es podria imaginar que fos, contant la seva important longitud, la llinda d'un magatzem relacionat amb els dos molins que varen treballar allà, o sinó que tingués a veure amb la Monar. Per una part els dos molins estaven ja derruïts a principi del segle XVIII, i sabent que poc després hi va haver una guerra, mes que el 1769 Josep Mallol els descriu com si estiguessin en ruïna, sembla difícil imaginar un casal aixecat en l'any 1752. Tampoc algun tipus de negoci relacionat amb la Monar, ja que en els documents consultats en l'any en concret i voltants no s'hi troba res, ni com a usuaris del rec, ni en forma de cap petició administrativa. Per tant si no pot ser una llinda, per la mida i per la circumstància de l'època, l'altre possibilitat és que fos una llosa on estigués inscrit el nom i la data del dia de traspàs d'una persona, de Santa Eugènia de Ter. I que per tant la pedra fos provinent de l'antic cementiri local situat a dues passes d'on està avui la llosa. Que el Jaume Vilar que hi surt hagués fallit en l'efemèride senyalada. Però per això hi hauria d'haver un Jaume Vilar eugenienc, i encara que essent les fons d'informació escasses, el que si se sap és que hi havia una família Vilar. Almenys un Raimon Vila (Vilà o Vilar segons el document) que se'l veu el 1723; un Benet Vilar, masover del mas Font, que es va casar al poble el 1746 amb Margarida Soler de Sarrià, apareix en dues peticions a la parròquia, 1742 i 1774; i una Margarida Vilar i Soler, filla de l'esmentat matrimoni anteriorment, el 1778. Jaume tan sols el trobes en cadastres i padrons de la ciutat de Girona, en un context temporal correcte, això si, però aquest com a treballador que vivia entre el pla i la ciutat. Està esmentat en almenys quatre ocasions a partir del 1720, en una dient que vivia al carrer Albereda; fins que, justament el 1752, el padró el troba absent. Posteriorment a l'any que marca la pedra en els padrons i cadastres només surten, variablement, els seus fills i muller.


Jaume Vilar Armengol

Cap la possibilitat que aquest fos de Santa Eugènia de Ter, que hagués anat a treballar a Girona en acabada la guerra de successió, i que quan morí l'enterressin a la vila o gravat el nom en una llosa. Aleshores com que l'antic cementeri local estava just davant del carrer de Baix, i a més va estar completament abandonat almenys dotze o tretze anys abans de fer el trasllat al carrer del Montnegre, es fa senzill imaginar que la pedra on està pot haver acabat fent de vorera en algun moment quan es va pavimentar el carreró fa molt de temps enrere despreocupadament.




-Documents per a una història de Santa Eugènia de ter, Àngel Pinto i Comas.
-Llibre de padrons i cadastres
-Manuals d'acords de la ciutat de Girona
-Llibre groc de Girona
- Arxiu diocesà


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: