LA PEDRA BLAVA

Un relat de: xuxú

La pedra blava


Vet aquí una vegada, una família composta per un nen de dotze anys anomenat Albert, una nena que es deia Clàudia, una mare i un pare. A l’agost van decidir fer unes vacances per Grècia. Unes setmanes després ja eren a l’aeroport per pujar a l’avió. Els pares els van dir als seus fills que s’esperessin uns minuts perquè la mare s’havia descuidat el moneder a la cafeteria. Però la Clàudia va sentir curiositat i no se’n va poder estar d’esperar-se. Va entrar en el primer finger que va trobar i el seu germà la va perseguir amb les maletes. Un cop l’ha va atrapar ja era massa tard, doncs l’avió s’enlairava. L’hostessa va dir als dos nens que s’asseguessin, però ells estaven molt preocupats perquè no sabien on anirien a parar! Van passar dotze hores i van notar com l’avió aterrava a l’aeroport d’una ciutat desconeguda.

Un cop a terra, l’Albert es va fixar en que la gent era bastant més morena que a Catalunya, i va poder trobar un rètol on hi posava: ”Sanitarios”. L’Albert va poder descobrir que estaven a Mèxic, perquè el seu oncle els havia explicat que a Mèxic els lavabos es deien “Sanitarios”, i com que la gent era morena, tot quadrava. L’Albert portava trenta euros que havia estalviat per poder comprar algun record. Va decidir bescanviar-los per quatre cents vuitanta pesos, que era la moneda d’allà. Amb aquests quatre cents vuitanta pesos van agafar un taxi cap a l’hotel més proper. Ells tenien por perquè aquell país era molt perillós. Van arribar a un hotel que es deia “Gran Sol” Dormir allà valia dos cents pesos la nit per persona, era força barat, però només podrien estar en aquell hotel una sola nit. L’habitació era petita però estava neta.

L’endemà van fer les maletes i van buscar el bar més pròxim per comprar-hi aigua. Van veure un bar on una nena servia el menjar. Van demanar dues aigües i quan ja se n’anaven la nena es va presentar - es deia Carmina - i van quedar aquella mateixa nit a les deu del vespre, perquè ella els hi volia ensenyar una cosa. I així ho van fer. Aquella mateixa nit a les deu eren els tres davant del bar. La nena els va deixar una bicicleta a cada un que tenia guardades en una mena de garatge. Ells anaven seguint a la Carmina per un tipus de selva o bosc; llavors la Carmina es va aturar i ells van fer el mateix. Aleshores, ella va xiuxiuejar unes paraules i de sobte van sortir un munt de follets i de fades. La Carmina, va anar presentant els follets un per un: en Adanedhel, que era el savi de la colla, l’Alvi, que era l’artista, el Belegost, que tenia molt de valor. Els nois li van explicar el seu greu problema a la Carmina i ella els va dir que els tres follets els hi podrien concedir un desig si ells superaven una prova. Els follets els van contar la prova, consistia en que havien de trobar la pedra blava per salvar a la reina dels follets i les fades, i també trobar a la resta de follets i fades. Els follets els van explicar que la pedra blava estava en aquesta selva tropical, però que l’havien de buscar sols sense cap ajuda. Ells ho van acceptar i començaren la recerca. Van buscar per tot arreu, però no hi trobaven res de res. Tot de sobte es va produir un canvi en el moment que la Clàudia va agafar de la mà al seu germà. En una pedra es va escriure la frase: ”La unió fa la força”. Això va captar l’atenció dels dos nens. La Clàudia va proposar que desenterressin aquella pedra on hi havia escrita la frase. Ho van fer així, i van trobar la pedra blava a sota, la van agafar amb molta cura i se la van guardar.
Van tornar al lloc on estaven els tres follets i els hi van donar aquella pedra tan especial. Ells ho van agrair molt. En Adanedhel, l’Alvi i en Belegost van fer un tipus de dansa al voltant de la pedra de manera que la reina i la resta de follets i de fades van ressuscitar. Després, els follets els van preguntar quin era el seu desig i l’Albert i la Clàudia van dir:Tornar amb els nostres pares! Els follets els hi van concedir, van dir unes paraules amb idioma èlfic a cor, i sense adonar-se eren al costat dels seus pares. Quin miracle!

Els pares van preguntar què els havia passat, doncs estaven molt preocupats per ells. L’Albert i la Clàudia es van mirar entre ells picant-se l'ullet i van contestar que era una historia molt llarga d’explicar...




xuxú




Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Jo hagués passat molta por[Ofensiu]
    uanra | 13-06-2011

    Jo hagués passat molta por si m'hagués tocat viure aquesta aventura, i tu?
    Estàs molt guapa a la foto nova.

    uanra

  • Hola estimada xuxú![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-06-2011 | Valoració: 10

    Visca la imaginació tan prodigiosa que tens ! Has escrit un relat molt enginyós i entretingut. També haig de destacar una frase : L'unió fa la força.
    Aquell viatge a Mèxic t'ha deixat molt bons records oi?
    Desitjo que tu també tinguis una pedra blava de la bona sort.
    Una abraçada molt gran,laia !

  • molt emocionant[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-06-2011

    una aventura fantàstica i molt ben resolta, tens una gran imaginació i a sobre ens fas viatjar a altres indrets del planeta amb aquest conte màgic. Et felicito, és una història amb un missatge molt bonic.

    Ferran

  • Jo diria...[Ofensiu]
    nuriagau | 12-06-2011 | Valoració: 10

    ...que tu has estat a Mèxic, oi? Saps força coses d'aquest país.
    Una història d'aventures que sembla un homenatge a la unió dels germans.
    Celebro participar al Concurs de Contes Infantils de l'ARC!
    Núria

  • Quina pedra tan meravellosa![Ofensiu]
    petita sirena | 12-06-2011

    Que valents i que llestos eren aquests dos germanets. Van saber trobar la pedra i ho van poder solucionar tot. És un conte molt bonic, xuxú.

    Ara que ja s'acosten les vacances podrem escriure més contes i dibuixar molt. Aquesta setmana m'ha caigut una dent i el ratolí m'ha portat llenços i pintures.

    Mireia

  • gypsy | 12-06-2011


    Estic contenta que hagis fet l'esforç d'escriure un conte de fantasia per poder participar en el concurs. Quan més s'escriu, més ganes se'n tenen de fer-ho. Llegir i escriure t'obriran les portes a mons diferents i t'enriquiran com a persona.
    M'agrada el conte, em fa somiar com quan era petita i pensar en follets i fades que sempre són en algun lloc amagat del bosc - encara que no els veiem -

    La vida té una espurna de màgia, tot sovint aquesta màgia està dins nostre. No deixis de treballar perquè mai no es perdi. Si ho fas, sempre seràs una noia feliç

    :-)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de xuxú

xuxú

4 Relats

35 Comentaris

14362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em dic Laia, vaig nèixer el 13 de desembre del 1999.
M'agrada el futbol i sóc molt culé. Toco el piano i des de fa un temps, també aprenc guitarra. Tinc dues familiars relataires, la meva mare i la meva germana, la gypsy i la Safir.
Espero aprendre molt entre vosaltres!