la pàtria eixamplenca

la meva terra és un lloc
fet d'asfalt i de pedres
un país quadriculat
amb unes finestres obertes
per a mirar amb enyor al passat
i al futur amb ganes boges
de sortir-lo a canviar.

té un passat molt senyorial
amb històries molt humanes
que hem de saber interpretar
per a no fer-nos més mal.

el meu planeta té cases,
i té plaçes, i carrers
però el millor de tot, té persones
que tot i no tenir res
ens han donat el seu tot
per a la nostra bonica pàtria.

el meu barri és un lloc
on per a qualsevol cosa
sempre trobaràs ajut.

hi tenim bancs, jardins, escoles
hi tenim una universitat
on a més d'ensenyar-hi lletres,
ciències o secrets d'estat
-que no se sap mai, i potser s'aprenen-
s'hi pot aprendre a fer-se gran
i quina millor manera
que fer-ho en el primer lloc
on van traïr una idea
per donar pas a un gran joc
que a més de capitalisme
hi ha deixat lloc per a tots.


doncs és un orgull molt gran
pertànyer a la pàtria eixamplenca
i cridar per tot arreu del món,
dirigir-nos als més grans,
ésser membres de qualsevol cosa,
però dur gravat al cor
el nostre cinquanta-cinc
doncs més que un nombre de la sort
seria una gran dissort
no dur la pàtria enganxada.