LA PARTIDA D'ESCACS

Un relat de: relucient

M'en vaig anar a viure al barri tot just abans de les seves festes patronals. L'animació era gran i el programa d'actes interessant i exhaustiu. Un torneig d'escacs entre veïns em va cridar l'atenció i vaig decidir inscriure'm-hi. Coneixia una mica aquest joc, originari de la Índia, que requereix enginy i esforç intel·lectual. I havia llegit els dos sonets de Borges plens de simbolisme i belles imatges.

Un dia abans del torneig, un dels organitzadors em va dir que havia tingut mala sort.

-Li ha tocat jugar amb el «Campió» -em va comentar.

-El «Campió»? -vaig preguntar, estranyat.

-El vam anomenar així perquè ha guanyat els tres últims torneigs. És imbatible -em va aclarir.

-No passa res. El risc i la dificultat m'estimulen, i en qualsevol cas no deixa de ser un torneig amistós entre veïns -vaig respondre.

El dia de la partida, sortejades les fitxes, li va tocar al meu contrincant jugar amb blanques, de la qual cosa em vaig alegrar. Quan es decidia a començar la partida li vaig fer un gest amb la mà perquè esperés i li vaig dir:

-Borges, referint-se a aquestes fitxes, va escriure en un llibre memorable:

No saben que la mà assenyalada
del jugador governa la seva destinació,
no saben que un rigor adamantí
subjecta el seu albir i la seva jornada.

Em va mirar sorprès i vaig veure que li canviava el color de la cara, era visceral, tal vegada va pensar que volia distreure'l. No va dir res i amb un gest brusc va moure el peó central dues caselles cap endevant.

Jo em vaig limitar a repetir amb les meves fitxes les seves mateixes jugades, fins la nombre cinc. En aquesta, em vaig distreure al mirar a altre costat i no vaig veure quina fitxa havia mogut. Em vaig posar a pensar una bona estona, de tant en tant el mirava als ulls, el veia neguitós.

Quan just feia vint minuts, pren un cavall dels seus i el canvio de lloc, on em va semblar. Vaig observar que tremolava de ràbia i li vaig escoltar la veu per primera vegada:

- ¿Senyor, ha pensat durant mitja hora per moure el meu cavall? I sense esperar resposta va donar un cop sobre el taulell, més de la meitat de les peces van caure al terra, es va aixecar i abans d'anar-se em va dir:

- ¡No hi ha fusta!

- El seu to de veu i el soroll de les peces al caure alertaren als altres jugadors, estranyats. Alguns assistents i dos dels organitzadors es van apropar a la meva taula.

- ¿Què ha passat? -van preguntar intrigats.

-Algunes persones no saben perdre, això és el que ha passat -els vaig contestar, assossegat, sense aixecar la veu.

La notícia es va propagar pel barri. El Comitè Organitzador va desqualificar al «Campió» per a tota la vida, a mi em van donar per guanyador i em van demanar disculpes. Jo les vaig acceptar de bon grat i vaig renunciar al torneig.

-Cal ser coherent -els vaig dir, a la vegada que lliurava una rosa a l'única dona del Comitè. Era el dia de Sant Jordi i vaig voler ser considerat.

Ara he adquirit cert renom. Em criden el «Profe» i de vegades, al passar, escolto que diuen:

-És qui va vèncer al «Campió»…

M'han sortit diverses ofertes interessants: representar al meu veïnat en un torneig provincial; dirigir una escola d'escacs per a gent gran; jugar unes simultànies amb representants d'altres barris del poble, etcètera.

Ho estic rumiant.




Comentaris

  • l'has encertat[Ofensiu]
    xelofont | 26-04-2007 | Valoració: 10

    Miro i remiro, de moment et diré que de tot el que he vist, el teu relat es el que més s'acosta al que espero com a lector, hi t'asseguro que dins la meva modestia et diré que he trobat relats fantastics, però tú ets la lectura adient per algú que espera de les paraules una simple fortuna:somriure!

  • està molt bé [Ofensiu]
    agent secret | 05-09-2004 | Valoració: 10

    trobo que has fet un bon text

l´Autor

relucient

2 Relats

6 Comentaris

2851 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33