La part i el tot

Un relat de: aleshores

No són les cuixes, fortes,
o els llavis, molsuts,
no és el cabell, de seda,
no és tota la pell,
sinó que és tota ella:
quan hom ho descobreix
potser ja sigui tard,
just desprès de que mori
el sentiment al cor,...

Però hom viu tot just
per assolir saber-ho:
la part no abasta el tot,...
aquest és l'atzucac.
...

Per esglaons d'errors
donem vida a vida,...
sense ells no hi existència,
la vida es corregir-los
i potser explicar-los
per què cap altre els capti
en vida aliena.

Comentaris

  • Tan de bo...[Ofensiu]
    Annalls | 02-03-2013

    ...ens servissin els errors dels altres, però perquè això passi , s'en han de haver fet molts!, ja s'ha de tenir una experiència. M'agrada aquest poema.
    Anna

  • Humiltat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-03-2011 | Valoració: 10

    Saber reconèixer els errors, acceptar-los però sense caure en el victimisme, això sí és una gran reflexió d'una veritat. Hem d'aprendre a caminar a base de fotre'ns hòsties, perdó, tornar-nos a aixecar i continuar. Els errors ens faran posar-nos una mica vermells; els hem de convertir en tomàquets i menjar-nos-els. que aprofiti! Una abraçada.
    Aleix