La parelleta

Un relat de: Ossian

Des que havien arribat s'havien fet notar. No era estrany, en comparació a la resta del col·lectiu, més aviat grisós, aquella parella aportava una nota de color. Sempre anaven junts com pertocava als de la seva espècie. No era acceptable, en aquella comunitat, un canvi de parella. No hagués estat gens ben vist i hagués estat un escàndol com mai s'havia vist en aquella societat. Tampoc necessitaven cap canvi de parella ells, estaven feliços i contents. A voltes sortien tot el dia a passejar, altres es quedaven a casa, tancats, gaudint de la seva companyia. Altres vegades gaudien d'aquell bany d'escuma i aigua remoguda, amb un gran plaer. La vida transcorria al ritme que havia d'anar i res feia presagiar la tragèdia que s'esdevindria.

Un mal dia després de la sessió de neteja l'E no va aparèixer. En D va iniciar una recerca del tot inútil. Val a dir que tothom va ajudar-lo en la recerca, encara que sense èxit. Els Blanc van intentar consolar-lo:
-S'han donat casos abans d'aquest, on després d'un temps desapareguts han tornat per on havien marxat sense que ningú hagí trobat mai cap explicació raonable. No perdis l'esperança.

La parella Gris també se li van acostar per tal de fer-li companyia. En aquests casos hi ha paraules i expressions maldestres:

-Mira D, a mi m'han explicat que quan un dels nostres desapareix d'aquesta manera tant misteriosa i inexplicable, va al paradís. Es veu que els humans ja ho saben això i en són conscients. Per això, encara que els hi som d'una utilitat mai prou agraïda, no en donen gens d'importància.

En D estava desconsolat. Quin futur li esperava ara? Quin sentit tenia viure desaparellat? Va cercar les llàgrimes, però no tenir ulls impedeix el plor. Per primer cop a la seva vida va desitjar ser humà en comptes d'un mitjó per plorar desconsoladament.

04-09-11

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Ossian | 24-01-2016

    Moltes gràcies pel teu comentari. De fet ja fa molt de temps que el vaig escriure, ara ho feria molt distint.

  • Viure desaparellat[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-01-2016

    Gràcies, Ossian pels teus comentaris al meu "Aquest any, sí!"
    És divertit aquest relat dels mitjons desaparellats. Fa un temps en vaig escriure un de semblant, bé aquell parlava des del punt de vista dels peus als qui faltava un peüc. El teu relat l'he trobat força rodó.
    Et poso aquí l'enllaç per si el vols llegir. http://relatsencatala.cat/relat/fred-de-peus/1043649

  • Gràcies[Ofensiu]
    Ossian | 19-01-2012

    Moltes gràcies unaquimera.

  • Bon relat![Ofensiu]
    Unaquimera | 18-01-2012 | Valoració: 7

    És aquest un relat presentat per un títol molt adient, que resulta entretingut i de lectura àgil a partir d’un començament prometedor, que enganxa l’atenció des de les primeres línies, i mercès a un prosa fluida.
    El final no decep gens, i deixa amb ganes de llegir una altra història del seu autor, cosa molt positiva.

    Tornaràs a publicar aviat? Espero que si...

    Entretant, et dono la benvinguda a aquest espai de lletres, ple d’històries de tota mena.
    I t’envio una abraçada bona,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: