La parelleta

Des que havien arribat s'havien fet notar. No era estrany, en comparació a la resta del col·lectiu, més aviat grisós, aquella parella aportava una nota de color. Sempre anaven junts com pertocava als de la seva espècie. No era acceptable, en aquella comunitat, un canvi de parella. No hagués estat gens ben vist i hagués estat un escàndol com mai s'havia vist en aquella societat. Tampoc necessitaven cap canvi de parella ells, estaven feliços i contents. A voltes sortien tot el dia a passejar, altres es quedaven a casa, tancats, gaudint de la seva companyia. Altres vegades gaudien d'aquell bany d'escuma i aigua remoguda, amb un gran plaer. La vida transcorria al ritme que havia d'anar i res feia presagiar la tragèdia que s'esdevindria.

Un mal dia després de la sessió de neteja l'E no va aparèixer. En D va iniciar una recerca del tot inútil. Val a dir que tothom va ajudar-lo en la recerca, encara que sense èxit. Els Blanc van intentar consolar-lo:
-S'han donat casos abans d'aquest, on després d'un temps desapareguts han tornat per on havien marxat sense que ningú hagí trobat mai cap explicació raonable. No perdis l'esperança.

La parella Gris també se li van acostar per tal de fer-li companyia. En aquests casos hi ha paraules i expressions maldestres:

-Mira D, a mi m'han explicat que quan un dels nostres desapareix d'aquesta manera tant misteriosa i inexplicable, va al paradís. Es veu que els humans ja ho saben això i en són conscients. Per això, encara que els hi som d'una utilitat mai prou agraïda, no en donen gens d'importància.

En D estava desconsolat. Quin futur li esperava ara? Quin sentit tenia viure desaparellat? Va cercar les llàgrimes, però no tenir ulls impedeix el plor. Per primer cop a la seva vida va desitjar ser humà en comptes d'un mitjó per plorar desconsoladament.

04-09-11