La Paquitín

Un relat de: ADINBAZ

Qui és la Paquitín?. La Paquitin és una noia de setze anys. Es diu Francisca P. G., la família, els amics i companys, fins i tot els professors la coneixen així: La Paquitin. Viu a L'H: L'Hospitalet de Llobregat, al barri de Pubilla Cases.
Fa d'alçada metro setanta. Morena, ulls foscos cabell llis negre faccions fines pell tibant, llavis molsuts, cos massís molt ben proporcionat. Una perfecta "diàvolo" segons el morfotipus de talla oficial.
La qüestió és que ella no accepta el seu físic: es troba grassa, voldria ser més prima per poder gaudir de la roba jove que exposen les botigues de moda. Al seu xicot, perquè té xicot, no li permet fer cap mena de dieta. La troba fenomenal.
Té afeccions, sí que en té!: Li agrada pintar-se i ho fa segons el lloc on ha triat anar. A casa, davant del mirall fa tot de proves, es ressegueix els ulls amb pintura fosca de diverses tonalitats, als llavis, li agrada veure'ls vermells, llampants i es fa fotos amb la càmara. Els seus pares, no li han comprat ordinador i ella se'n deleix per posar-se davant d'una web-camp i enviar les imatges a les amigues i potser a algun amic, encara que d'això, n'està segura, les "amigues" procurarien fer-ho sense la seva autorització. A la hora de la veritat, aquella que ella mateixa s'atribueix com a vida quotidiana, es pinta els llavis amb un to suau que ressalti la carnositat labial sense que es noti la pintura.
Li agrada enormement portar arracades: sempre grans rodones, a vegades, però, les canvia per ovalades i llargues com a penjolls. El maquillatge i els cosmètics són el tema principal de xerrada amb les seves amigues quan es reuneixen a casa d'alguna, la sala de bany és un galliner on s'intercanvien tota mena de pintures.
I el vestir? Ah, el vestir! Ella troba adequat la seva forma d'abillar-se, estil que son pare, Federico P. considera extremada. Sa mare, l'Engràcia G., en canvi, troba que la nena té molta gràcia empolainant-se, li recorda quan ella era jove. Comprar-se roba i, sobretot, emprovar-se-la és el que més fascina a la Paquitín, es passaria un dia sencer comparant modelets de botiga en botiga.
I el xicot de la Paquitín, l'Iván? A la noia li encanta que ell la llueixi, malgrat li tingui de treure constantment la mà palpadora. Ell li va fer dibuixar petits tatuatges en llocs estratègics que els mostra satisfeta: en porta un al capdavall de l'esquena en forma de papallona just a la ratlla de les natges arran del ribet del pantaló o la faldilla. En té un altre en forma de dragonet a dalt de cuixa just també al voraviu de la minifaldilla quan la porta.
I la música? Ui, la música!: la torna boja escoltar els ritmes techno i de màquina, gairebé tot el dia duu endollades les orelles el MP3 de mil cinc-centes cançons que les amigues i amics li proporcionen. A les discoteques, balla saltant i botant desenfrenadament abstraient-se de l'entorn. Hi va sovint amb la colla, encara que poques vegades entren i es queden a l'entrada.
No li agrada la beguda, l'alcohol s'entén. L'Iván, el seu xicot, d'avant dels seus "col·legues" beu i Paquitín li ho recrimina i li prohibeix de fer-ho quan estan sols.
Com és comporta la nena amb les amigues?: En vol ser el centre de totes. Sap que causa enveja, però ella preferiria tenir el tipus, la cara i el tarannà d'una companya, la Mari-Tere, la qual és més prima que ella, parla suau, concisa i sempre sap dir les coses adequades en el seu moment, no és una bellesa i en canvi s'emporta els xicots de les seves amigues i té por que atregui també al seu. Semblaria gelosa?, doncs, no; no n'és: accepta que el seu enamorat l'envegin moltes però desitjaria que l'Iván fos més decidit perquè ell no és qui mana la colla dels nois: Ho és un altre, Nèstor, que vesteix d'estil "gòtic" negre porta barbeta i està ple de tatuatges en el cos. Paquitín sap que la seva conducta influeix al seu xicot. Un altre aspecte que retreu a l'Iván és que sigui un "lolaílo" tocant sempre palmes. En canvi, al pare d'ella, el Fede, això ho troba perfecte. La Paquitín, en el fons, l'entén perquè és la seva forma d'abstreure's de la societat, almenys és el que diu ell.
La nena l'avorreix la gent adulta. Té indiferència vers les persones "grans" de més trenta anys. Els qui reprotxen el seu comportament els odia. No suporta que un home de més d'aquesta edat se la miri i si la repassa amb la mirada els insulta. Quan no està amb la colla té una actitud adusta, com si la gent li degués diners i no pagués. S'aïlla davant la societat, s'endolla a l'orella els auriculars del seu M3 i deixa que li penetrin els sons rítmics i oblida el món. Si hi ha mala maror a casa es tanca a l'habitació per submergir-se en la música, la cantusseja i s'abstreu de la realitat. No li interessa gens ni mica la vida dels adults.
I tot això perquè és poruga a les responsabilitats que albira. Té por terrible d'un embaràs i no li permet a l'Iván la intimitat que desesperadament ell voldria. Ni tan sols abraçades fortes quan estan sols. En canvi li permet atreviments sonats en públic. Tanmateix, sense que ell ho sàpiga en la seva bossa hi porta un preservatiu i una píndola "pel dia després" que l'amiga que enveja li va facilitar per si un cas. La por la frena i li inhibeix gaudir de les carícies del seu enamorat.
No fuma, ho fa veure quan està amb la colla. Les malalties, els accidents i la sang en general la horroritzen. Es nega en pujar a una moto.
No fa un esport determinat però li agrada córrer i s'apunta a les maratons.
Fuig d'estudiar. S'avorreix. No entén les assignatures. No li agrada llegir. Li al·lucinen els programes de TV on hi ha discussions i baralles com el B.B., "Big Brother". Es entusiasta de O.T.
És addicta al mòbil i als ‘xats' però no a la resta de l'internet. Passa el temps enviant missatges a les amigues. No entén quan li proposen "participar en la cultura". Si es refereix al català li sobra.
S'amaga de son pare. No vol que la miri ni li digui res i està en contra de sa mare en quan la veu treballant. No l'ajuda, ja li va dir que mentre no vegi al seu germà fregant els plats i al seu pare no anant al bar, ella no faria res de la casa.

Ah, però la Paquitín està a punt de deixar l'adolescència...

Comentaris

  • la Paqui ha tingut sort....[Ofensiu]
    florviatgera | 28-06-2008 | Valoració: 7

    Aquest relat podria ser un tòpic, una dualitat en el comportament entre tipus determinats de joves, que degut al lloc on viuen, el seu entorn,la família, l`eduació que reben, col.legis, instituts,.. tenen uns valors, uns hàbits i en consequència unes conductes determinades

    La Paqui, està dins d`aquesta dualitat, el seu entorn familiar, el barri, "els amics" no són fàcils. Després ella mateixa, en ple canvi, l`adolescència, una barreja d`estímuls, de sensacions i contradiccions,assolir responsabilitats,.., que no sap analitzar-ho per separat. Però ella , si sap que no està bé, però no sap per què. Fins què, "la sort"la duu a coneixer una altre realitat, amb hàbits i conductes diferents on ella "sent" que s`hi trobarà millor. El concepte d`escollir encara no ho té clar.

    No sempre passa"la sort" la majoria de les vegades, si passa, no la veiem , per tant es té que anar a buscar-la i cada u la buscarà de forma diferent i a vegades amb resultats equivocats. Per trobar "la sort" cal tenir inquietuts i ganes. Estem en una societat materialitzada on dir diners vol dir felicitat, comprar, tenir...Difícil missatge per al joves, que alguns sabràn escollir, però altres , es deixaràn anar per les sensacions i l`immediatessa del dia a dia.

    "el sistema, les lleis..."ens poden ajudar, però al cap i a la fi, som nosaltres els forjadors del nostre futur.