La papallona va desaparèixer

La papallona va desaparèixer quan la ciutat va perdre els colors. Es va ofegar entre un cel , un terra, unes parets i uns mars que havien mudat cap al gris. Pocs, gairebé ningú, va poder veure el seu vol subtil, ni el catàleg de colors que oferia sota la llum del Sol, una llum filtrada entre una capa translúcida de fum, pols i la desconeguda i quotidiana boira fotoquímica.

Els científics van apuntar la seva especie a la llista d’animals extingits, fent companyia a trilobits, diplodocus, tigres dents de sabre, mamuts... i tants d’altres.

Els periodistes van escriure les seves esqueles en forma de documentals i recreacions virtuals. Els poetes la reconvertiren en una metàfora.

I la gran immensitat de gent va restar indiferent, oblidant els seus colors i el seu vol, oblidant que de petits n’havien perseguit embadalits, intentant entendre el seu vol i el seu joc amb el vent.

El món va seguir girant inalterable, com sempre.

Sota els navegants subtils, els que naveguen sota les ones i entre la realitat, van descobrir que les papallones encara volaven i que amb el seu batre d’ales encara podien moure huracans.