La Pantoja ?, potser ; però i els peixos grossos quan ?

El tema està al carrer, diria que desperta més interès que successió a la Corona del Regne d'Espanya. Sorgia en ocasió d'una sortida a la natura, i ràpidament es formaven dos grups irreconciliables :

Els qui defensen que en un Estat Democràtic, les formes ho son tot, i troben una extralimitació greu del Jutge la detenció nocturna, i que malgrat això creuen en la necessitat de sancionar - si es confirmen - les imputacions fetes a la Reina de la Copla, i els qui creuen del tot justificada l'actuació del Jutge. Uns i altres però ben aviat, troben a faltar dins la llista de detinguts/processats; des de funcionaris alts , mitjos i baixos dels cossos que tenen encomanda la vigilància d'aquestes conductes, i que només a Catalunya tenen pendents de resolució més de 10.000 assumptes als anomenats Tribunals Econòmic-Administratius, que no son malgrat el seu nom part del sistema judicial. En la seva major part, els assumptes, pendents de resolució amb un quantum mínim, tenen com a subjectes, assalariats, pensionistes, jubilats, minusvàlids i altres col·lectius quina capacitat de defraudar es del tot il·lusòria. I per descomptat funcionaris dels serveis d'urbanisme de la Junta d'Andalusia, diputats autonòmics i nacionals d'Espanya, alts càrrecs polítics,i ..... una llarga llista en la que per acció interessada u omissió còmplice, la consideració del país dins de la Comunitat Europea, està sempre en el nivell més alt quan a corrupció, ineficàcia i descontrol de la gestió pública.

Us estalviaré algunes observacions reiteratives, però finalment la conclusió d'una bona part dels opinants és la de generalitzar - vici molt comú a les Espanyes - aquesta mena de conducta negligent, de laisser faire, de deixar-ho passar tot, a funcionaris i polítics. I amb aquesta premissa justificar l'abstenció ciutadana, de fet una forma més de conducta negligent, de laisser faire, de deixar-ho passar tot , oi ?.

Està clar que tenim els funcionaris i polítics que ens mereixem, com està fora de dubte que els testos es semblen a les olles, i que el fruit més habitual son les tempestes, quan el que sembrem son vents, sobretot si alhora son secs i xardorosos.

Defenso per la Pantoja, com ho faria per a mi mateix, la presumpció d'innocència, i trobo excessiu i forassenyat l'operatiu de la seva detenció; hi ha però òrgans de revisió dins de la judicatura, que decidiran - si la interessada ho reclama - sobre aquesta extrem. Quan a la instrucció del cas Marbella, únicament tinc la impressió que no s'està treballant amb la rapidesa que caldria, si això és per manca de personal, o per què s'està torpedinant la investigació, sigui pels possibles implicats, sigui per descoordinació dels serveis de l'estat, he de dir que ho desconec.

En qualsevol cas, el que toca fer ara es costat a la justícia. Implicar-nos més en la gestió de la cosa pública, acostumar-nos a demanar responsabilitats, als qui creiem que actuen en contra dels interessos generals, I per damunt de tot, eradicar definitivament el laisser faire del costumari - si més no català -, al capdavall aquesta expressió originàriament francesa, no ha estat homologada en la recent renovació del diccionari de la nostra llengua.

I com ens deien quan fèiem de soldat, esperar i ver !

© Antonio Mora Vergés