La palla comentada

Un relat de: Tiamat

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

L'altre dia, en Cesk em va enviar un poema, dient-me que li havia quedat una mica paranoic. Me'l va enviar i clar, me'l vaig llegir, què havia de fer, cremar-lo? sí clar, i per això havia de gastar full per imprimir-ho. Ara us l'ensenyo. Comença:

"M'estic tocant el mugró dret amb la mà esquerra.
I penso que m'agradaria passar tota la puta nit follant.
És evident, doncs, que estic escrivint amb la mà dreta. És clar."

És clar, poques vegades m'havien dit una cosa tan lògica. Això del mugró, i les mans, vull dir. Tot alhora no es pot fer. Ben mirat, tampoc sé què cony feia a casa seva magrejant-se a ell mateix i escrivint, quan el que volia era follar. Però cadascú fa el que vol, escolta.

"Però no t'ho creguis, et podria estar enganyant."

Vaja, és bo que m'ho digui. Tampoc m'ho acabava de creure de fet, però quan t'ho confirmen, doncs sembla que les coses són més veritat.

"Que m'agradaria passar tota la puta nit follant és evident,
però no sé si això del mugró t'ha convencut gaire."

M'està llegint el pensament, veig. No, no m'havia convençut gaire. Encara que clar, el poema, que en diu ell, ja l'havia llegit abans, i una mica per sobre, ja em sé les frases que vindran. O sigui que vaja, no creguis que tot el que dic ara és el primer que penso sobre el que llegeixo, és posterior. Aquí tot són mentides.

"A vegades agafo el mòbil amb les dues mans."

A vegades jo també, però és força petit i no és gaire pràctic.

"Però a vegades també l'agafo només amb una..."

Ah veus, així com jo.

"i quan vibra... ufff! Quan vibra es mou tot ell... i és tan mono..."

home, mono mono tampoc, és curiós si més no. Quin mecanisme duu un mòbil a dins per què vibri? m'ha fet pensar en un cop que la meva mare em va trucar tota espantada perquè deia que el mòbil estava tremolant. Això és que tenia fred, perquè el va treure de la funda.

"Sí, i quan vaig a pixar a vegades m'agafo la cigala amb les dues mans."

En això ja no estem d'acord. Bé, no és que no hi estiguem d'acord, a mi em sembla fantàstic, com si se la vulgués agafar amb agulles d'estendre roba, aquí cadascú és ben lliure. Però vull dir que jo no tinc aquesta capacitat d'agafar-me la cigala. Em refereixo que clar, sóc noia, i per pixar no cal que m'agafi res, ni amb dues mans,

"Però gairebé sempre ho faig només amb una... amb la dreta."

ni això, ni amb una.

"Amb l'altra em rasco el cap o el cul, depèn de quina cosa faci servir per pensar en aquell moment."

hahahaha, aquesta frase m'ha agradat. Que poc sentimentalista no? altres persones es rascarien el cor. Aiai, aquest noi ens té ben enredats a tots amb els seus altres poemes.

"I quan vibra... ufff! Quan la faig vibrar es mou tota ella... i he de vigilar perquè no m'esquitxi."

Una mica marrano sí que ho és, però bé, si així ell és feliç, jo també ho sóc. Ara, si un dia es decideix a passar pel meu pis, li diré que al fons de tot, hi ha un balcó preciós amb vistes a l'eixample de Barcelona, que pot fer-hi vibrar la polla tan com vulgui sense perill a que m'esquitxi res. Tampoc cal que em regui les plantes.

"Anar a pixar es converteix en una aventura."

Si hi vas al balcó com et dic, sí.

"Per això hi vaig sovint,"

a on, al balcó?

"perquè vibra i vibra i és com si em fés una palla.
És així com aconsegueixo aquest somriure."

Ah! no t'havia entés.
Així que era aquest el truc! Ja m'estranyava a mi... que tanta alegria en una sola persona no podia ser...

"Tampoc us penseu que el tinc perquè sí...
I sóc tan feliç, no us ho podeu arribar a imaginar."

Me n'alegro, escolta.

"Per això em toco els mugrons."

perquè ets feliç? hi ha noies que quan són felices es posen compreses. Això és el que he vist per la tele.

"Perquè amb una palla, escolta!, no n'hi ha prou!
I penso que m'agradaria passar tota la puta nit follant..."

Penso el mateix, noi.

Un cop acabat de llegir l'escrit, només em queda preguntar-vos: què farà la humanitat si se'l perd? caurà en la desgràcia, si és com si ho veiés. Mira, mira, tanco els ulls, i allà estan. Milers de persones tallant-se els mugrons els uns als altres, amb el mòbil sense vibrador, i pixant en línia recta. On anirem a parar, on! Enlloc, ja us ho dic jo. Sense aquest relat? ufs, tots a la forca. Menys mal que l'ha escrit.


Però cony, no li han penjat.

Comentaris

  • Si que ho són, sí...[Ofensiu]
    NinniN | 17-09-2004

    El poema comentat, genial!

    Feu un bon equip, tú i en Cesk.

    Per cert. Lo dels anuncis de compreses. Absolutament totes les dones que conec, independentment, de l'edat o inclinacions sexuals, els troben unes parides enorrrrmes.

    Jo crec que hauríen de fotre-li tonelades de compreses per les orelles, al publicista que les inventi (i com sigui una tía, turturar-la fins que faci un anunci public demanant disculpes, i anunciant que es retira del món de la publicitat).

    A part d'això, també faria liquidar als que posen els preus (no creieu que les hauria de pagar la seguretat social? Les compreses, tampax, preservatius, i naturalment, el paper higiènic, a poder ser d'aquest que anuncien mullat, que deu ser genial, encara no l'he provat). I prejubilar als models, electricistes, creadors de vestuari, i a tothom qui col.labori, voluntariament o per diners en aquesta mena d'anuncis que fan que a la vista de tothom es redueixi el concepte de dona a un cervell del tamany d'una pansa seca i arrugada.

    He dit.

  • felicitats! (als 2)[Ofensiu]
    FRAN's | 06-09-2004 | Valoració: 10

    m'ha agradat la combinacio poema-crítica. és força original. i, a part, cal tenir en conte que tan el follet com tu sou els escriptors (o relataires, no se com et defineixes) que més m'agraden de la web

  • Gorwilya | 25-08-2004 | Valoració: 8

    M'ha agradat la convinació que has fet entre una poesia d'en follet groc i els teus comentaris. He de dir que alguns trosos són força divertits i et fan escapar alguna rialleta, igual que els relats tristos et poden fer escapar una llagrima.
    Tens una manera original d'escriure, però m'agrada.

  • perfecte[Ofensiu]
    Shu Hua | 24-08-2004 | Valoració: 9

    recordo haver comentat que tenia ganes de llegir el poema que no li havien publicat al Cesk i per fi me n'he sortit. Tot sol, no sé com quedaria, però així, queda perfecte, no hi ha res a dir. I el que més m'ha agradat és la fina ironia dels anuncis de compreses. M'ha costat trobar una altra dona que pensi que són una bajanada i ho digui.
    una abraçada a tots dos

  • És molt divertit.[Ofensiu]


    Aquest també m'ha agradat molt. És que està molt guai com escrius, és molt graciós. I entretingut. Molt guai.

  • jejeje[Ofensiu]
    Tiamat | 16-08-2004

    se siente!!

    pero ja tens el que volies, no, cesk? no estava pas gaire segura que ho pengessin quan vaig afegir-hi els comentaris.. pero ja veus, mai se sap!!

    apa, una abracada!

    i a tu tambe, anna!

    vaja, a tots!

  • Influències!! Jeje!![Ofensiu]
    AnNna | 01-08-2004 | Valoració: 9

    Jo crec que són influències de la Tiamat... jejeje!!
    vaja, que està bé això de combinar poema amb comentaris, nois... sí, sí... m'ha agradat. si és que qualsevol cosa que feu, per parida que sigui, us surt de puta mare!! ja m'explicareu com us ho feu...
    per cert.. a la biografia... xafarder no s'escriu amb dues as?? No ho he mirat... però em sona. Em fa pal buscar al diccionari. Si vaig equivocada, quedaré fatal, ja ho sé. Però és el que hi ha, no?
    Bé.. així que la trobada de relataires també va anar bé... com ja he dit en un altre comentari espero venir a la pròxima! vaja, que em deixin venir! A veure si la mama s'adona que ja no tinc 6 anyets... ja explicareu alguna cosa! Anècdotes, detalls... Volem saber!! L'humanitat és curiosa!!
    Vaja... res més gent. A veure si llegiu els meus relats i comenteu alguna coseta. He d'escriure alguna cosa, sí, fa dues setmanes que dic el mateix. Ja es veurà.
    Vinga, vaig a seguir llegint cosetes de per aquí. Vagi bé!! Mai deixeu d'escriure!! Mai!!!

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

681333 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.