La pàgina crua

Avui no sé de quina manera he de dirigir-me a tu… Però:

Sé que, per molt que passi el temps, la ferida hi continuarà essent…Potser, deixarà de ser tan intensament continuada i dolorosa, però en el fons tothom sap que aquelles ferides més profundes mai es curen. Simplement, és un argument que ens hem inventat per fer-nos la vida més suportable.

No és per una raó de la ment que hi continuen essent ( tot i que això també passa, però es diu trauma i, ara, no en parlo de traumes). És una qüestió de sentiments, que són regnats per la nostra sensibilitat.

No ens enganyem!…Tu no hi ets, jo... Tampoc sé ben bé per on caminaré demà… Amic, benvingut a la incertesa de la nostra estabilitat. I... de la nostra vida.

" Que no ens enganyem més"és el que volen la dignitat i l'autodefensa tan lligades a nosaltres. Però...Què se n'ha fet de la nostra vida?
En una paraula: supervivència. Es tracta d'això, només de supervivència.

Així doncs, les ferides minvaran amb el temps, però mai sanaran; perquè allò que ha passat, ha marcat i, per tant, ha provocat un canvi.

I diuen els psicòlegs ( aquells/es que també en necessiten un/a per a ells/es) que els canvis es donen en la identitat...
Però... qui, realment, en pot parlar de tot això: el psicòleg/a. Quin/a? L'ortodox ?

(Ho dubto);

....o l'actual, que també es posa la medalla?

Digues,...Qui té el llibre de com viure?
Potser demà una nova editorial en publicarà un amb un títol que digui:
" La vida es viu així"

Només, ens queda, un desig: " La felicitat".
Perquè...
És, veritablement, l'únic objectiu perseguit en nosaltres. I si em preguntes "Qui és feliç?" Et diré:"Diuen, amor, que és feliç aquell que s'enamora de tot el que està al seu voltant…Però, no sé ben bé, carinyo, si amb això volen dir que de tot, de tot el que ens envolta, ens hem enamorar".