LA PACIÈNCIA DEL DRAGOLÍ

Algunes nits d’estiu, tot prenent la fresca al jardí, em distreu observar durant una estona el comportament dels dragolins al voltant dels llums d’exterior encesos. L’instint els diu que la llum atrau tota mena d’insectes, lepidòpters i altres bestioles alades. I així és. Els dragolins saben que, més d’hora o més tard, es presentarà una oportunitat i que ells hi han de ser, a punt i preparats, per aprofitar-la. Per això és interessant veure com prenen posició discretament a l’entorn de la farola, ara convertit en territori de caça, quedant-s’hi absolutament immòbils, esperant el temps que calgui que vinguin les papallones que, enlluernades i seduïdes, tomben fent el seu peculiar vol irregular i caòtic.

Se n’ha aturat una sense fixar-se que allà a la vora hi ha el dragolí que l’està esperant. No s’adona del perill que això suposa per a ella. El dragó o dragona mesura amb precisió la distància fins a la papallona i com que detecta que no està al seu abast, inicia l’apropament, avançant amb un lent moviment, gairebé imperceptible, però no hi ha estat a temps. Les circumstàncies no eren favorables. Imbuint-se de paciència esperarà una ocasió més propicia.

El dragolí no defalleix i segueix allà immòbil, vigilant, perseverant, sense fer notar la seva presència. Només li cal estar ben preparat, disposat, amatent, decidit, segur i vigilant per quan arribi el moment decisiu. L’instint li diu que, més tard o més d’hora, es presentarà una bona oportunitat. Carregat de paciència i sense fer cap moviment en fals, el dragolí esperarà. Sap que se’n sortirà.

Una cosa porta a una altra i aquesta escena m’ha fet pensar en la situació que vivim actualment i, molt especialment, en tots aquells que estan neguitosos i nerviosos, amb ferma voluntat però desmesurada impaciència, que volen assolir la gran fita col•lectiva que tenim plantejada tirant pel dret, de manera agosarada, improvisada i irreflexiva, sense que es donin les circumstàncies necessàries que garanteixin l’èxit en la consecució de l’objectiu fixat.

Potser convindria que s’emmirallessin en l’estratègia i la tàctica del dragolí, sobretot pel que fa a la seva preparació i la seva paciència esperant el moment clau d’actuar. O, potser, no.