La olor

Després de sortir del cinema varem sentir com havien baixat les temperatures. Era tard i la foscor de la nit feia creure que encara feia més fred. Ella em va proposar de passar per casa seva, que era a prop. Allà em deixaria un jersei de llana que no feia servir i que faria una mica més agradable la meva tornada al cau. No varem trigar gaire a arribar, només entrar al portal ja varem començar a sentir-nos aliviats i, per una vegada no em va semblar pesat pujar fins el seu sisè pis, amb aquell fred quasi s'agraia uns minuts d'exercisi.
Només obrir, ella va engegar una petita estufa elèctrica que reservava per a moments així.
-seu al sofà mentre busco el jersei, em va dir
-d'acord, mentrestant m'escalfaré les mans a l'estufa

Ella es va ficar a la seva habitació per rebuscar en els armaris. L'estufa poc a poc anava escalfant el lloc. La casa era petita, així que aquell aparell semblava més que suficient per oferir una temperatura acollidora en no gaire estona.
Mentre mirava al meu voltant, amb la típica curiositat dels visitants, l'anava sentint a ella:
-caram! Ara no el trovo, on l'hauré ficat? Algún dia hauré de posar ordre a la casa
-no et preocupis massa, (li vaig dir des del sofà) potser no el necesiti

De fet, en aquell moment més aviat tenia ganes de treure'm el que portava. Entre el sofà i l'estufa ja m'havia oblidat del fred.
Ella va sortir de l'habitació...

-bé, al menys deixa'm que et convidi a una infusió

Va entrar a la cuina i va triar una capsa d'infusions d'un prestatge on n'hi havia varies.

-te'n faré una que t'agradarà, és una barreja de tè marroquí amb tè d'herbes d'aquí

Vaig entrar a la petita cuina, per veure quina era la seva proposta i per si calia ajudar-la en alguna cosa. Va ser llavors, al su costat, quan vaig sentir per primer cop la seva olor. Per un moment vaig pensar si no seria la olor provinent d'alguna d'aquelles capses de tè que estava endreçant, però no, la olor es feia més agradable i intensa quan m'apropava a ella.
Feia temps que la coneixia, haviem fet moltes coses junts i ens teniem molta confiança però mai havia parat atenció a la seva olor.
Hi havia alguna cosa en ella que em feia perdre l'interès per la resta de la casa, una casa plena d'objectes curiosos i detalls fascinants.
No volia que ella notés el meu interès per acostar-m'hi, així que vaig tornar al menjador-sala d'estar i em vaig tornar a seure al sofà.
Als pocs minuts el tè estava a punt i em va demanar, des de la cuina, que fes lloc a la taula. Vaig apartar algunes coses que hi havia al damunt i vaig deixar espai.
Quan em vaig girar la vaig veure venint amb una safata on hi duia la tetera, les tasses , les culleretes i la mel. Instintivament vaig posar les meves mans sota les d'ella...

-Deixa'm, ja ho poso jo a la taula, vaig dir
-Gràcies
Les infusions encara estaven calentes així que ens varem seure els dos al sofà.
Parlarem de la pel·ícula que haviem vist, sobre una parella d'enamorats en una ciutat de la costa francesa. Ens havia agradat el tractament natural i espontani del director, centrat en l'esdevenir dels sentiments i en la nuesa dels personatges...
De sobte, mentre començaven a glopejar les infusions, em vaig adonar de l'hora. S'havia fet tard per agafar el darrer metro i el bus nocturn parava lluny.

-Sento haver-te entretingut (va dir), si vols pots quedar-te a dormir

Per un momet vaig dubtar en la meva resposta. No volia abusar de la seva hospitalitat però alhora no volia allunyar-me d'aquella olor que havia sentit a la cuina i que ara sentia un altre cop mentre seiem al sofà...

-bé, em quedaré...però no voldria molestar-te gaire. Si tens una manta puc dormir al sofà.

Ella es va acabar de veure la infusió i anar a la seva habitació, d'on va treure un parell de llençols i una manta.

-et deixaré l'estufa posada al mínim. La casa és freda i no sé si amb la manta en tindries prou

Li vaig agrair molt el seu oferiment. Em vaig beure la meva infusió i vaig tornar les coses a la cuina.
Els dos varem començar a arreglar-nos el llit. La seva habitació quedava a mig camí entre la sala on hi havia el sofà i la cuina. M'agradava la idea de que dormiria a prop d'ella. Ens varem desitjar bona nit i anarem apagant els llums a mesura que no els necessitavem.
Em vaig despullar i em vaig ficar entre els llençols, sota la manta, reposant el cap sobre un extrem del sofà que em feia tal vegada de coixí. Des d'on estava podia veure el cel a través d'una petita finestra, fins i tot podia veure algunes estrelles a pesar de ls llums de la ciutat.
Pensava en la pel·lícula, la tornada del cinema, les infusions....i en aquell moment a la cuina quan la seva olor m'havia desconcertat i havia encetat el meu desig de no allunyar-me.
No podia dormir, intentava pensar altres coses, convèncem de que necessitava descansar sinò volia llevar-me al dia següent amb ulls de mussol. Però no podia. Ella era tan a prop...
De cop vaig recordar que no m'havia rentat les dents abans allitar-me. Un costum que mirava de no trencar mai. Vaig agafar un petit tub de pasta i un raspall que sempre duia a una de les butxaques del pantaló i em vaig dirigir al lavabo.
Vaig mirar de no fer soroll ni encendre algún llum que no fos necessari. En sortir del lavabo vaig adonar-me'n de que la habitació d'ella tenia la porta oberta. M'hi vaig apropar, potser amb la intenció de desitjar-li bona nit per darrer cop. L'escletxa de llum del lavabo em va permetre veure que ella jeia d'esquena a la porta. Segurament ja dormia.
Estava a punt de marxar quan, de sobte, vaig tornar a sentir aquella olor que em pertorvava. Em vaig quedar quiet, tancant els ulls i concentrant-me en aquella sensació plaent. Volia allargar d'alguna manera aquella petita embriaguesa.
Anava descalç, així que em vaig atrevir a apropar-me a la vora del seu llit. Apropar el meu nas als seus cabells, al seu coll...van passar uns segons intensos....ella es va moure, un gest entre somnis...una part del llençol es va desplaçar, deixant al descobert una part de la seva esquena nua...m'hi vaig apropar més....volia saber si tot el seu cos desprenia aquella olor. Em vaig recolzar sobre el llit, mig ajegut, gaudint d'aquells moments. De tant en tant un petit temor s'obria pas en la meva consciència....i si es despertés? Com explicaria la meva presència al seu llit?
Però el meu desig creixia i esclavitzava els meus temors. Em vaig ficar amb delicadesa i lentament entre els seus llençols, molt a prop del seu cos però sense tocar-la, només volia tancar els ulls i deixar-me portar per aquella sensació que desbordava sensualitat.
Estavem els dos de costat quan de cop va passar un imprevist que al principi em va espantar. Ella va fer un moviment amb tot el seu cos per allunyar-se de la vora del llit i dormir més al mig. Els nostros cossos es van trobar, la calor de les nostres pells, les nostres olors, les nostres formes,...
No m'atrevia a fer res, a dir res. Estaria adormida...o potser no? Por i desig es barrejaren sense ordre.
Va ser llavors quan, amb un moviment del seu braç, la seva mà va cercar la meva, la va agafar i la va portar fins un dels seus pits. Podia sentir els meus dits, encara tremolosos, sobre el seu mugró calent i erguit. Va deixar anar un suspir lleuger i començà a moure's sinuosament, fregant el seu cos amb el meu. Aquell joc m'havia anat excitant. Amb lentitud, em vaig treure la samarreta i l'eslip que portava i vaig tornar a enganxar-me a aquell cos desitjat.
Tancant els ulls em vaig abandonar a aquella sensació, agafant-me fort a la seva cintura i deixant-me fluir junt amb el seu perfum penetrant.De sobte, vaig sentir una mà sobre la meva espatlla que em va allunyar d'aquell èxtasi...

-Carles, bon dia! Són les vuit del matí i has d'anar a treballar.

Era ella, vestida i d'empeus al costat de la taula, amb dues tasses de cafè fumejant i un parell de crusants...

-com...? però...?

No entenia res. Si ella era allà al davant, quí era la persona amb qui m'abraçava mig endormiscat?
Vaig girar la vista i...allà era jo, arraulit en el sofà i agafat a un gran ós de peluix que la meva amiga havia deixat als peus d'aquell improvisat llit la nit anterior.

-m'imagino que deu haver fet calor, ja que has dormit completament despullat (va dir, tot aclucant un ull i esgrimint un lleuger somriure).
-em....sí...és clar (vaig respondre mentre se m'enrogien les galtes).

Després de vestir-me ens varem beure els cafès i ens menjarem les dues pastes. Després m'acompanyà a la porta.

-bé Carles, espero que ens tornarem a veure aviat.
-sí, és clar.

Mentre ens besavem per acomiadar-nos, vaig aprofitar per flairar per darrer cop la seva olor. Vaig baixar les escales i, en sortir del portal vaig alçar la vista en direcció al seu terrat, potser amb cara d'incredulitat de tot el que havia passat. Convencent-me a mi mateix de que tot havia estat un somni.
Caminava pensatiu pel carrer que duia a la parada del metro quan una cosa em va cridar l'atenció, una olor que venia d'un lloc proper i que em va fer aturar. Allà, al meu costat, estaven pujant la persiana d'una botiga de joguines i, enmig d'aquell aparador plè jocs i andròmines infantils... hi havia un gran ós de peluix i... creieu-me o no, però aquell ós de peluix amb cara somrient...em va aclucar l'ull.