La olivera

Un relat de: Naiade

Aquest, ja no es un arbre de tota la vida.
Varen plantar-lo al meu jardí, quan jo ja era gran.
Ell tampoc era petit, sinó un arbre ja fet.
De seguida vaig sentir una corrent de simpatia vers ell.
No es cap bellesa d'arbre, però a mi m'agrada.
Quasi no fa olives, però això a mi no m'importa.
Vaig descobrir que amb fa companya, es com si sense paraules m'entengués i recolzes.
Al asseurem a la gran pedra que te al davant, es com si les seves branques m'embolcallessin, encara que només ens toquem, quan hi recolzo l'esquena.
A penes fa ombra, esta com eclipsat per els altres arbres més actius que l'envolten.
Ja fa temps, vaig atansar-me-li , per gaudir del seu repòs. Ell ja m'esperava, amb les seves fulles verdes, una mica marcides, com si la seva vida, fos anodina i trista. Semblava que m'enyores, per un moment amb va semblar que amb somreia, quan m'hi apropava. La seva escorça rugosa i de formes abonyegades, semblava fer un esforç, per mostrar-me la seva satisfacció.
Vaig asseurem a la pedra amb un bolígraf i una llibreta a la mà. S'havia convertit en el meu centre d'inspiració. Hi ha un llaç invisible que ens uneix, ens fa còmplices. Ell sap les meves coses, jo intueixo les seves.
Quan estic concentrada escrivint, puc notar les seves vibracions, com si volgués agafar-me amb les branques i estrènyer-me al seu tronc. Llavors paro d'escriure i amb passo estones mirant-me'l, es com si tingues uns ulls petits que m'observessin amb admiració.
Sento que esta content de que jo sigui allà, però a l'hora l'omple una tristesa molt gran.
Que pot fer un arbre, per mostrar el seu afecte a una dona ?. Res, nomes estar allà palplantat, i esperar que ella vulgui veure'l, i l'hi regali una estona del seu temps, una insignificant estona.
Ara feia dies que no el veia, des de abans de las calors de l'estiu. El ultim cop, estava malhumorat, les fulles se l'hi marcien i l'aigua se l'hi evaporava ràpidament, semblava tanmateix que amb demanes ajut, però jo ni tan sols vaig regar-lo be, nomes unes quantes gotes que va absorbir de pressa.
Quan he tornat, suposava que amb miraria amb mal ull, o més aviat mala escorça. Però no, el temps ha fet que m'enyores.
Allà asseguda, he pogut notar les seves vibracions, la seva alegria de veure que no m'he oblidat de ell.
Feia vent, i calor, aquest cop, m'hi he assegut sense llibreta, sols per reposar, per contemplar-lo, perquè també l'enyorava. Ell movia las fulles al vent, i he pogut sentir com un xiuxiueig d'admiració. No fa tanta calor, però ha tornat a quedar sec. Com si la meva sola presencia, l'alteres. He sentit dins meu el seu estat, no el comprenc del tot, però l'intueixo a la perfecció. Puc equivocar-me és clar, potser nomes capto el que vull captar, però alguna cosa de cert hi ha.
Quan he marxat, m'ha deixat anar resignat, amb el dubte de quan amb tornaria a veure, o si no em veuria més. Això, ho sap, i jo també.
Al marxar, no l'hi he pogut veure els ulls que l'hi he intuït al arribar, com si no voles que notes la seva pena, com si s'avergonyís de la seva nova sequedat.
No m'ha regalat ni una trista oliva, però he agraït l'esforç que ha fet xiuxiuejant amb el vent, transmetent-me els seus sentiments sense veu.
Jo he tocat la seva escorça, breu i quasi imperceptiblement, i l'hi he transmès un fins aviat, també sense veu.

Comentaris

  • Sensacions naturals[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-09-2006 | Valoració: 8

    M'has inspirat amor per la natura, de la qual estic força mancat, o potser no hi paro prou atenció...
    Hi he trobat un sentit molt místic, però gramaticalment la cosa va bastant esbojarrada...
    Crec que tens raó amb el comentari que em vas fer a "Senzillament amor". Gràcies.

    Sergi

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com