La Núria

La Núria surt de casa amb el seu abric nou de color cru folrat amb una tela estampada de lleopard, les botes que li arriben fins als genolls son d'un color marró fosc i els pantalons ajustats de color negre, com marca l'ultima moda. S'ha recollit el cabell amb una goma de color marró a conjunt amb les botes. Va maquillada, s'ha posat perfum però no porta joies, sols el seu rellotge que no es treu ni per dormir.
La Núria ha quedat per sopar amb unes amigues. Han pensat d'anar a un petit restaurant que hi ha al centre de la ciutat, perquè hi acostumaven a anar fa uns anys, quan totes eren solteres, no tenien fills i eren lliures d'anar i tornar quan volien.
La Núria agafa el cotxe que està aparcat dos carrers més enllà, està fred, engega la calefacció però encara fa més fred i la torna a apagar. Va pels carrers de la ciutat una mica massa ràpid, però a aquesta hora no hi ha massa trànsit.
La Núria arriba amb el cotxe davant del restaurant, aparca al primer lloc que troba sense fixar-se que és un gual i entra al local, mira al seu voltant però no hi veu les seves amigues, de fet no hi ha ningú, el local és buit. Se li acosta una noia vestida amb una camisa blanca, una faldilla negra que li arriba just al genolls i una corbata gris mig deslligada.
- Ja tanquem senyora, li convé alguna cosa?
La Núria marxa sense contestar i al sortir sent com algú darrera seu tanca la porta del restaurant bruscament i dona voltes al pany amb molt soroll de claus. Es queda palplantada davant del restaurant, mira carrer amunt, no hi ha ningú, després mira cap a l'altre costat i tampoc hi veu a ningú. Està sola, té fred i està trista. Mira el rellotge, és la una i mitja, no sap que fer. Veu les llums d'un rètol i s'hi acosta caminant lentament i quan arriba al davant llegeix: MAI SOL disco-pub
La Núria hi entra, mira escolta, fa unes passes i s'asseu al primer tamboret que troba a la barra. Torna a mirar, torna a escoltar, aquesta música no li agrada, no l'entén, però al menys no està sola. Demana una cervesa sense alcohol i se la beu de cop, va girant el vas i el mira fixament mentre pensa en tot el que ha fet avui.
La Núria, s'ha passat mitja nit al costat de la seva filla petita, totes dues assegudes al sofà, la nena vomitant i ella consolant-la i ajudant-la en lo que podia. Quan per fi s'han acabat els vòmits, li ha preparat un vas d'aigua amb sucre i li ha anat donant poc a poc, després de molta estona la nena s'ha adormit. Ella s'ha quedat al seu costat, acariciant-li els cabells, vetllant-la per si es despertava i la necessitava fins que la vençut la son hi s'ha adormit mig estirada al sofà. No ha descansat ni dues hores quan ja ha sentit el despertador del seu marit. S'ha aixecat del sofà amb els ossos dolorits, i els ulls gairebé tancats, s'ha rentat la cara amb aigua freda per aconseguir despertar-se, li ha preparat un entrepà per l'esmorzar i l'ha acomiadat amb un petó i un "bon dia". Després ha anat a l'habitació dels seus dos fills i com cada dia ha hagut d'insistir molt fins que els nens s'han despertat. Els ha preparat la roba, l'esmorzar i l'entrepà per l'escola, i mentrestant ells sols s'han rentat la cara i ha hagut d'ajudar-los a vestir com cada dia. Després d'esmerçar els nens, ha recollit la taula i s'ha preparat un te de pressa i corrents perquè ja fan tard a l'escola. Ha posat la nena al cotxet tapada amb una manteta i a els nens els ha abrigat amb anoracs, gorres, bufandes i guants.
Tots a punt? Som-hi!
La Núria i els seus fills han arribat a la porta de l'escola just quan estava sonant l'últim timbre. Ha dit adéu a els nens amb un petó ben fort i s'ha esperat a que anessin fins a la porta interior, llavors ella i la nena han continuat pel mateix carrer fins al supermercat que hi ha allà a prop. Han hagut d'esperar deu minuts a que obrissin les portes i quan han pogut entrar ha comprat molt de pressa tot el que havia anotat a la llista, i a marxat cap a casa molt carregada.
La Núria al arribar a casa ha ordenat la compra, ha fet els llits, ha escombrat i fregat tota la casa , ha posat ordre al menjador, molt desendreçat per tota la nit de tràfec amb la nena. Quan s'ha adonat ja eren les dotze del migdia i encara no havia començat a fer el dinar. Ha arribat el seu marit just quan ella ja acabava de preparar el menjar. Mentre el seu marit dina, ella ha fet un arròs caldos per la seva filla que fa estona que dorm al cotxet. La ha despertat, li ha donat el dinar poc a poc per no forçar el seu petit estómac i al acabar la nena ha dinat ella. El seu marit ha marxat a treballar i ella ha fregat els plats, ha netejat la cuina, ha posat una rentadora i ha estat a punt d'anar-se'n al sofà a descansar una estona però la nena ha tornat a vomitat i ja no ha pogut. Ha recollit tot el que la petita ha embrutat i li ha canviat la roba tacada. Ha preparat els entrepans pel berenar dels seus fills i després ha marxat amb la seva filla cap a l'escola.
La Núria ha recollit els nens a l'escola i els ha donat els entrepans, han berenat pel camí fins a l'acadèmia de música. Ella ha aprofitat l'espera per recollir uns encàrrecs a la llibreria del costat. Quan els nens han sortit han tornat tots cap a casa ràpidament perquè la nena ha vomitat una altra vegada i ara sembla que té febre.
La Núria ha arribat a casa molt acalorada, li ha posat el termòmetre a la seva filla i està a 38 graus. Ha telefonat a la pediatra i aquesta li ha dit que segurament és una passa de gastroenteritis, que tingui paciència i li doni un antitèrmic. Ella ha fet el que la doctora li ha dit i després a banyat els nens, els ha fet posar el pijama i s'han assegut a la taula de la cuina a fer els deures de l'escola. Ella ha preparat el sopar mentre vigilava que els nens estudiessin i mirava la nena de tant en tant que estava mig adormida al sofà. Quan els seus fills han acabat els deures, han anat a jugar a l'habitació i ella ha pogut estar més per la nena. L'ha banyat i li ha posat el pijama, li ha preparat suero oral i li ha donat a cullerades tal hi com li ha dit la pediatra. Ha fet sopar els nens i mentrestant han parlat de com els hi ha anat l'escola. Al acabar els ha acompanyat al lli, els ha explicat un conte i quan ja gairebé acabaven al seu fill segon, li ha començat a sortir sang del nas i ha tacat tot el llit. Ha hagut de canviar el s llençols i posar a rentar els tacats. Per fi ha acabat el conte i els ha tancat el llum. Ha recollit la cuina i després de posar a dormir a la petita, ha planxat els uniformes pel dia següent. Ha telefonat el seu marit per dir-li que farà tard, que li ha sortit un imprevist. Ha entrat a la cambra de bany per dutxar-se però ha sentit que la cridava el seu fill gran. El nen té malsons molt sovint i ella s'ha estirat al seu costat i li ha explicat coses de quan ella era petita perquè sap que això li agrada i el relaxa. S'ha esperat fins que el nen s'ha adormit i llavors ha continuat a la cambra de bany, però ja no ha tingut temps de dutxar-se.
La Núria ha mirat el rellotge, son gairebé les deu de la nit, ja hauria de ser al restaurant. S'ha començat a vestir i ha sentit que plorava la nena, ha anat a consolar-la i a fer-la dormir una altra vegada. S'ha posat la primera roba que ha trobat sense recordar que tenia un conjunt molt bonic preparat per l'ocasió penjat a l'armari. S'ha recollit el cabell amb una goma perquè hauria d'haver anat a la perruqueria però no ha tingut temps i ara el porta tant malament que és millor lligar-lo. S'ha pintat els llavis i una mica de coloret. Per fi ha arribat el seu marit. Ella s'ha posat els pantalons, les botes i l'abric i ha sortit de casa corrents, mentre li ha dit a ell:
- Tens el sopar preparat sobre la taula!
La Núria ha baixat per l'ascensor remenant la seva bossa, ha tret una mostra de colònia que li van donar per Nadal en una perfumeria i se l'ha posat tota. Llavors s'ha fixat que no s'ha posat el collaret nou que volia ensenyar a les seves amigues i tampoc la polsera i l'anell conjunt, Però el pitjor és que amb la calor i les presses no s'ha posat la brusa que s'ha quedat sobre el llit i ara va sols amb una samarreta negra, però ara ja vol tornar enrera i si cal no es traurà l'abric en tota la nit.
La Núria no ha trobat les seves amigues, està trista i sola a la barra del bar amb un vas buit a la ma.
Tu ets la Núria, no?
Reconeix la veu de seguida, és una noia que estudiava amb ella i que feia anys que no havia vist. La seva amiga havia estudiat belles arts com ella, però va marxar a Paris i s'hi va quedar uns anys. No havia tornat a veure-la però sabia que li havia anat molt bé i que al tornar a Catalunya havia obert una galeria d'art al centre de la ciutat.
La Núria escolta com la seva amiga li parla de lo ocupada que està amb la seva empresa, de les vegades que viatja per tot el mon buscant nous talents, de que no té temps per anar cada dia al gimnàs i sols hi va tres cops a la setmana, i de que té ganes d'anar-se'n de vacances al carib amb el seu company nou per a descansar.
Ella li explica que ja no treballa a l'empresa de disseny gràfic del seu cosí, que ara té una família amb tres fills i no te massa temps, llavors la seva amiga li diu:
Quina sort tens que no treballes!
La Núria sent que les cames se li afluixen i un tel negre se li posa a els ulls...

FI