La nuesa del silenci

Deixa que el meu cor reposi
a recer de la teva pell encalmada,
immensitat que assuauja les ferides
després de tan neguitejadora trigança.

Deixa que els teus ulls preservin
de cada paraula que els llavis vessen
la més encertada significança
per no malmetre la cadència
que el teu caut cos em dicta.

Ens acull el desig de retornar als llavis
el vedat privilegi del tacte
i atansem els batecs que ens inunden
a l'encalç d'un goig -pretesament- perdurable,
sense desprendre'ns de la lluïssor que ens captiva.
Ancorem el temps en aquest paisatge,
que ansiejàvem d'ençà que engendràrem junts
el nostre amorós regne,
per lliurar-nos al joc de naufragar serfs
en els fascinants abismes dels cossos.

Res podrà llevar-nos la silent joia
d'acaronar la nuesa del silenci
quan aquest es revela vulnerable
i goses confiar als ulls la comesa
d'enllaçar dignament els desigs.

Els sentits prometen alentir la delectança
fins que senyoregi la calma
damunt les nostres feixugues parpelles,
i conquerida ja la plenitud dels perfils
ens volti encara l'escalf
d'un amor que a les nostres mans
s'ha enriquit amb passió regalada.