La nota

Un relat de: aurora marco arbonés
La Gladys ha estat sempre una mica novel•lera. Li encanten les pel•lícules d’amors romàntics i, quan es tracta d’amors frustrats, deixa caure unes llagrimotes que solquen irremeiablement el seu perfecte maquillatge Max Factor. Rossa, maca, elegant i feliçment casada, el seu cor encara sospira imaginant-se aventures amb xicots d’arquitectura rotunda, tot i que això no s’atreviria mai a confessar-ho ni a les amigues íntimes: un quintet de dones granadetes que han cultivat entre elles, durant molts anys, una amistat a prova de bomba.
Gran amant de les revistes del cor, La Gladys està sempre a l’aguait de tot el que es cou en el món de la jet set i dels freakies de torn, que no n’hi ha pocs. Posa, a la resta del grup, al corrent de totes les novetats d’actualitat: embolics, banyes, casaments i divorcis. Assegura que ha llegit, no sé on, que la gent lliga molt al supermercat, al gimnàs i fins i tot a la consulta del dentista. Ja em direu vosaltres!
Tot i ser una de les seves millors amigues, l’Alba sempre ha pensat que la Gladys somia truites i que aquesta fixació que té amb les històries amoroses deu de ser cosa del fetge o de la hipertensió. Que les dones de la seva edat, malauradament, estan més preocupades per la pèrdua d’estrogens i la incontinència urinària. Però, és clar, val a dir que l’Alba és del tipus “toco de peus al terra”, que només està preocupada amb els néts i els seus treballs de patchwork, i enveja una mica el glamour de l’amiga.

Una tarda, la Gladys demana a l’Alba que l’ajudi a entapissar una cadira. L’Alba, que té merescuda fama de ser una manetes, ho fa amb molt de gust i, en acabar el treball ben polit, se’n van a fer un beure a una cafeteria.
.-Guaita, Alba, aquest cambrer ens ha mirat insistentment.
- Què t’empatolles? Qui vols que ens miri? Tu no saps que, a partir dels quaranta, les dones som invisibles?
- Que et dic que ens ha mirat i fins i tot ens ha fet un somriure. Mira, mira, ara ve.
- I és clar! Deu de voler saber què prendrem.
- Tu no tens ulls a la cara? Que no veus de quina manera ens mira?
Efectivament, el cambrer va a prendre la comanda, més tard els hi porta les begudes i se’n va ràpidament. Sense perdre’l de vista, la Gladys li comença a explicar a l’Alba casos de nois joves als que li agraden les maduretes, perquè mira la duquesa, te’n recordes d’aquella actriu i bla, bla, bla. Al cap d’una estona, el cambrer s’apropa insinuant a la taula (segons la Gladys) i els hi deixa a sobre la tauleta una nota escrita a corre cuita. i amb lletra una mica barroera.
A la Gladys se li encenen les ninetes. Aquella nota té tot l’aspecte d’una cita amorosa.
- Alba, Alba, que ja t’ho deia jo, que aquest tio busca alguna cosa. Mira que hi diu al paper:

SOY MIGUEL
TE LLAMO.

L’Alba mira la nota i després d’un llarg esclafit de riure que no la deixa ni pronunciar paraula, li engega sorneguera i vermella com un pebrot:
-Gladys, posa’t les ulleres, filla, que les necessites de debò, ji, ji, ji! Ostres quina empanada que portes!
La nota deia senzillament:

SAN MIGUEL
TE LLIMÓ.

Comentaris

  • Jo et poso bona nota[Ofensiu]
    nuriagau | 08-04-2011 | Valoració: 10

    És certa aquesta anècdota? Tant és. Sempre he admirat la capacitat que tens de narrar, amb una prosa espontània i desimbolta, les històries més esbojarrades i simpàtiques.
    Gràcies, novament, Aurora, per haver-me fet riure durant aquest minut de lectura. La veritat és que hi ha més Gladys pel món que les que ens pensem.
    Ens seguirem llegint.
    Núria

  • L’Aurora ataca de nou...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-02-2011 | Valoració: 10

    L’Aurora ataca de nou amb una d’aquelles adaptacions de la vida real, de les quals, ella, en sap treure tan de suc.
    Aurora, una vegada més, m’atrapes en els teus redactats.
    —Joan—

  • genial!!![Ofensiu]
    sigbar | 27-01-2011 | Valoració: 10

    Potser la història és manllevada de l'ancedotari d'alguna amiga però la forma com la contes és d'allò més dolça i amena alhora, jo també he sentit apreci pels personatges tot just coneixer-los. Tot just t'he descobert avui i et continuaré llegint. Moltíssimes "facilitats"

  • Ai Aurora...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-01-2011 | Valoració: 10

    com m'ha fet riure la història que expliques! Realment, és cert que una fixació et pot fer veure del revés, eh? Tot i admetent que has hagut de fer una mica de caricatura de cada personatge, és fàcil que cadascun dels perfils ens recordin trets de caràcter de persones que coneixem. Tens una facilitat extraordinària per observar les situacions còmiques i descriure les escenes com si les estiguessim compartint amb els protagonistes. No et conec personalment, però per tot el que t'he llegit, m'atreviria a dir que ets una persona amb un gran sentit de l'humor, que sap aplicar-lo en les seves variants depenent de l'entorn i les circumstàncies. I una mostra evident és la recreació d'aquesta trobada de dues amigues i el fantàstic desenllaç.
    Ha estat un plaer llegir-te, com sempre, i encara que tard (no he sabut trobar el moment abans d'avui), et desitjo un bon Any per a tu i la teva família.
    Una abraçada!

  • d’arquitectura rotunda[Ofensiu]
    franz appa | 09-01-2011

    Genial, genial de veres!!!
    Molt ben estructurat i conduït, aquest relat és ideal per a l'hoea del te en què he tingut la fortuna de gaudir-lo :-).
    Salut i bon any 2011!!!

  • Molt bo, Aurora! [Ofensiu]
    Núria Niubó | 09-01-2011

    Un retrat caricaturesc en el que més d'una ens hi podem veure reflectides, bé jo crec que tiro més a l'Alba, serà potser perquè de prop encara hi veig bé, o perquè estic en una etapa de reflexió?
    Divertit i irònic, ets mestra en aquest estil, ens enganxes i ens deixes amb aquell gust agredolç, amb la mitja rialla, i tornem a llegir el relat!

    Saps, en rellegir-lo he pensat que no vull ser cap de les dues!

    Bon i esplèndid Any , ple de paraules que t'acaronin i t'omplin de Felicitat!

    Una llarga i sentida abraçada,
    Núria

  • Fixació + poca vista = relat[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2011 | Valoració: 10

    Tens una gràcia especial, Aurora, per dotar als teus personatges d’una qualitat molt atractiva: la de fer-se, de seguida que la lectora entra en contacte amb ells, absolutament entranyables.

    Tant és així, que tot just arribada al primer punt i apart del teu relat, ja sentia un afecte inequívoc per la Gladys i l’Alba.
    I no és tan sols perquè em recorden a algunes persones que conec, que evidentment és així, sinó perquè tot i que caricaturitzes a les teves protagonistes, ho fas amb tendresa i afecte, de la mateixa manera que una mare reconeix les febleses d’una filla.
    Tot això que t’he exposat és la raó principal de què quan he arribat a la demanda d’ajuda a fi d’entapissar la cadira ( per cert, la teva coneguda seria tan bona persona de desplaçar-se fins a casa meva si li demano? estic una mica necessitada d’una “manetes” per aquí... ) i després anar a fer un beure a la cafeteria, ja em sentia tan a gust amb elles, com si fos una més del grupet d’amigues.

    I quan, esclatada la traca final, l’Alba fa tocar de peus a terra a la Gladys, he rigut a gust amb elles a cor què vols, jajajajaja!
    El que pot arribar a fer veure una fixació... combinada amb una mica de vista cansada!!!

    Després, m’he assegurat que portava les ulleres posades abans de començar a escriure’t aquest comentari ( que t’envio ara mateix perquè s’està allargant com el rosari de l’aurora... apa, mira per on, jajaja! ), no anés a cometre algun "lapsus" que em fer personatge d'algun relat dels teus!

    T’envio una abraçada... rodona com una empanada, i com ella, ben farcida d’admiració i afecte,
    Unaquimera

  • rectifico)[Ofensiu]
    Oluronbi | 06-01-2011

    fe d'errates: d'expressar! (i'm sorry)

  • qué xulo![Ofensiu]
    Oluronbi | 06-01-2011

    la millor manera de expressar el meu estat després de llegir.te, aquets avegada, és: jajajajjajajaa!!!
    molt xulo!

  • regal de reis[Ofensiu]


    Això és ben bé un regal de reis. La Gladis necessita una revisió de les ulleres amb urgència i gairebé una altra del psicòleg. De totes maneres ella és feliç així i gràcies a ella surten relats tan entranyables com aquest. La seva personalitat podria ser una mina de relats. Per favor conte més històries de la Gladis, estic segur que a ella no feria res.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250757 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.