La nostra terra fou un camp de blat...

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

La nostra terra fou un camp de blat
banyat pels raigs ardents d'un sol d'estiu
i aquesta, com un mar immens daurat,
lluïa dins del nostre cor altiu.

Fa temps, però, que aquests camps van ser mesclats
amb la sang que esquitxava cada guerra
i a cada assalt més xops eren els prats
i un to més roig 'nava prenent la terra.

Ja corren quatre rius ben plens de sang:
Malgrat de tants de segles amb cadenes
tenim el cos ferit i el rostre blanc,

I dins el cor servem totes les penes.
Però els ulls miren al cel, no pas al fang,
i ens lluu un estel brillant dintre les venes.

Comentaris

  • Holaa!![Ofensiu]
    | 05-07-2006 | Valoració: 10

    Carai noi! la teva és una d'aquelles poesies qu t'encenen la sang! Podria ser perfectament la lletre d'un himne
    Salutacions!!

  • Bon començament![Ofensiu]
    Xanxaneta | 05-02-2006

    M'ha agradat el teu sonet. Trobo que per ser el primer que fas hi deus haver dedicat força estona i el resultat ho demostra.
    En quatre estrofes has aconseguit resumir la nostra història i també el nostre sentiment.
    No hi ha cap rima que es vegi forçada i l'estructura és més que correcta.

    Felicitats!

  • Ais..[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 20-09-2005 | Valoració: 10

    em recorda moltissim al meu poema llibertat!
    Visca catalunya, i els paisos catalans!
    Petons!

  • abeixa | 20-09-2005 | Valoració: 9

    ¡bufa! un camde blat¿

  • L'he llegit pel titol[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 08-09-2005

    i he quedat encantat.

    Un poema intens, com un crit de guerra, per no oblidar tantes coses.

    Vaig a penjar-lo en els preferits.

  • Que guapo![Ofensiu]
    AnNna | 23-08-2005 | Valoració: 10

    Uoo! De veritat, m'ha agradat molt! Té allò de dir: com mola... jiji... apa, que quin comentari més xorra... però és que és un d'aquells poemes que quan acabes penses: uau!

    molt ben escrit, noiet!

    apa! molts petons!!!!!

    AnNna

  • Meravellosa al.legoria de Catalunya[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 12-01-2005 | Valoració: 10

    El sentit del poema és la trista història de la nostra terra que tu conclous en una al.lusió a l'esperanca i la il.lusió. Jo també crec que en el futur Catalunya serà plena, La sang vessada en els camps de blat ho reclamen.

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

39338 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)