La nostra primera trobada

La primera vegada que varem coincidir va ser ara fa milions d’anys, un segon abans del Big Bang, quan tota matèria era concentrada e un punt més petit que un àtom. De fet en aquell moment érem una sola cosa. Però tot va estar esclatar creant milions de rumbs, amanint els buits, amb una dansa mai igual.

Un ball de protons, neutrons i electrons, girant compulsivament formant molècules i d’altres estructures més i més grans dibuixant estrelles, planetes, forats negres, cometes...

I entre tots els gogools de possibilitats els nostres àtoms van anar a petar al mateix punt blau.

Allà ens varem separar per representar milers de papers consecutius en un gir sense fi.

Formàrem matèria orgànica i inorgànica de tot tipus i varem recórrer el cicle de l’aigua i les cadenes tròfiques centenars de vegades com a una muntanya russa.

Varem formar trilobits i molts d’altres organismes ja desapareguts. Fórem fruits recol•lectats i en ser ingerits varem ser, per primer cop, part d’un homínid.

Però el viatge no es va aturar i varem continuar formant vides o estructures noves, on ens varem instal•lar per breus períodes, sense deixar mai el nostre nomadisme.

Varem participar de moments, als ulls dels humans històrics. Jo era a la sang de Cèsar quan va brotar als idus de març i tu vares ser l’estilet amb que Plaute va escriure Miles Gloriosus.

Sempre girant i girant sense aturar-nos, ballant l’un amb l’altre però molt lluny l’un de l’altre, formant mil coses diferents.

Però després de milers d’anys t’he trobat de nou.

Tu ets uns braços i jo una espatlla i ens hem trobat en una abraçada.