La nostra nit

Un relat de: Nòmada anòrtic

Bevent tempestes
aprenem a mirar al cel
i a veure-hi un mar blau
que es capgira tot vessant
les onades, roig d'estel
i dels núvols udolant
el secret que fon el gel
i s'eleva al capdavant

Nedant entre mars,
de foc i cendra,
hem guardat la llum,
dels fars,
per la lluna poder entendre.

I en l'esguard del fred matí,
i en l'oblit de les vesprades,
prenent l'eina que enfortí
les arrels de les ventades
sorgirem per extingir
les cadenes rovellades
que ens esborren el camí

I escalant les nits brillants
de pupil·les esmolades
el ressò dels nostres cants
esvaeix ombres cremades
i s'escolen els instants
contemplant gotes humides
que refresquen relliscants
tots els vents de nostres vides.

...Tots els vents... sospirant cap a la nostra nit...

Comentaris

  • indefinida | 11-05-2007 | Valoració: 10

    M'agrada la musicalitat del poema...m'agrada el poema. Et continuaré llegint.

    Salut!

  • Molt bon ritme[Ofensiu]
    drocera | 03-06-2006

    Té un ritme perfecte, flueix molt bé al llegir-lo.
    L'estructura està molt bé.
    Però no he acabat d'entendre el significat, el valor d'aquestes paraules, a on volen arribar... És una metàfora?

    Salut!

  • No desapareixis![Ofensiu]
    helena | 03-06-2006 | Valoració: 10



    Eii!

    Brillant, lluminós amb una música acurada,
    acompanyant la lucidesa intacta de les teves paraules.

    Ben trobat siguis!

    helena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nòmada anòrtic

5 Relats

5 Comentaris

6568 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00