La noia que somiava sota la pluja

Un relat de: bruNa

Encara crec sentir les veus, i la música que m'arribava a través del cascos de l'mp4, mentre viatjàvem amb cotxe entre les pelades muntanyes.
Encara recordo aquella sensació, aquell sentiment vuit que em feia preguntar-me; "Què hi faig, jo, en aquest sopar d'adults?" "Què hi pinto?"
Els meus ulls encara et poden veure, et poden sentir, et poden somiar, entrant per la porta del restaurant amb aquells ulls tan, tan blaus...
Encara puc recordar com ens miràvem. Dos nois ens un sopar d'adults, sols i alhora tan acompanyats.
Encara puc observar els cabells rossos i curts. El rostre d'un noi de 17 anys. Els ulls d'un noi de 17 anys.
Encara sento l'alegria de poder tornar-te a veure a l'endemà...
Portes el nom del cavaller que un dia va matar el drac i va salvar la donzella. Segueixes la tradició de la teva família com a pastor.

"Nena, com pots estar enamorada d'un pastor?"

Encara puc sentir l'aire fresc del matí i els sotracs del cotxe.
Encara puc sentir el meu cor bategar, i recordar el teu somriure tímid al veure'm.

Tinc por d'oblidar-te, però encara em dol més pensar que potser, tu ja m'has oblidat...

Encara recordo les mirades mentre esmorzàvem tots plegats. Recordo la forma d'estriar les ovelles, separant les prenyades de la resta. Tanco els ulls i em sembla poder veure els teus. Els teus trossets de cel mirant-me fugaçment.

Recordo els passos rere les ovelles, acompanyada de la meva mare, el seu nòvio, un noiet de 12 anys i tu, que anaves més endavant per no perdre-les de vista.

Encara escolto els trons, trepitjo les muntanyes pelades, veig la teva silueta.
Encara puc notar els cabells xops enganxats al rostre, i les galtes ben vermelles. Puc sentir la pluja fresca sobre el cabell, les galtes i els llavis. Tu només duies una camisa blava de màniga curta.

Encara recordo els últims passos. Arribàvem a la carretera, on ens esperaven els cotxes per portar-nos cap el poble. Recordo perfectament que et van dir que havies de dur les ovelles més lluny, i tu et vas passar la mà per la cara molla, en gest de desesperació, mentre em miraves. Havia deixat de ploure.

Encara noto el seient del cotxe rere la meva esquena. Encara revisc aquells últims instants, quan el cotxe va anar a donar la volta, passant pel teu costat. En tornar van frenar i et van dir adéu. Jo els vaig imitar, somrient només una mica. Tu vas tornar el gest.

Déu meu, encara puc sentir aquella mirada, la més intensa. Els teus ulls blaus, la teva imatge, que ràpidament vam deixar enrere.
Encara noto l'angoixa dins el pit. Em vaig girar per poder veure't a través de la finestra de darrera, i tu també et vas girar.
Va ser l'última vegada que ens vam mirar.

Com pot ser, en una nit i un matí? Com puc sentir això? com puc maleir l'hora en que vaig anar al sopar, només volent estalviar-me aquest dolor?

Pitjor va ser després, quan em van dir que no et tornaria a veure fins a la primavera del 2010. Recordo com em va caure la forquilla d'entre els dits, picant contra el plat amb brusquedat. Recordo l'atac d'ansietat uns minuts més tard, recolzada al vell pont de pedra. recordo les paraules de consol dels meus amics, el plor silenciós i la mirada perduda.

Pot ser una tonteria, però no jutgeu si no ho heu viscut. No rieu si no ho heu sentit mai. La meva única raó per arribar al divendres havia desaparegut. L'únic motiu per somriure. Les ganes de rebre aquelles mirades plenes d'escalfor.

Ara encara em sento morir quan penso en tu, però m'anima saber que algun dia et tornaré a veure.

Mentre estant, no oblidis que un matí plujós de tardor vas mirar una noia, una noia que somiava sota la pluja.

Comentaris

  • Encantador![Ofensiu]
    annah | 06-12-2009 | Valoració: 10

    Qui no s'ha enamorat en un sol instant?
    Una mirada... un somriure... un gest... et potfer perdre el món de vista. Ja res té sentit si no és amb ell.
    Un amor fugaç...

    I ara, l'espera eterna... la distància infinita...

    Una forta abraçada!

    Anna

l´Autor

Foto de perfil de bruNa

bruNa

30 Relats

63 Comentaris

30743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"Seure sota un roure, banyada per la daurada llum tardonenca, i pensar que finalment, tots els esforços han valgut la pena."

Vaig nèixer el 13/11/95 (soc una escorpina empedernida) a la vora del mar, però he crescut entre acollidores muntanyes.
Tot i així, crec que sempre suré la sal del mar adherida a la pell.

Barcelona del meu cor...