La noia que no sabia dir "t'estimo"

Un relat de: xauxa

Feia dies que en pensava i malgrat tenia bona memòria, no encertava a recordar quin cop havia estat l'últim que havia sortit dels seus llavis, la curta, però intensa frase "t'estimo"
A on li arribaven els records, es veia davant de la seva filla, encara petita amb els grans ulls foscos que la miraven i li somreien a la pregunta quasi quotidiana de "t'he dit avui ja, que t'estimo?" la nena somreia i sempre hi havia un petó una abraçada i més somriures, llavors era la realitat d'una paraula, d'una frase que a còpia de dir-la no perdia originalitat ni transcendència.

Ara la nena ja és gran i fa molt que ja no juguen a dir t'estimo... L'adolescència, es menja petites complicitats i n'arrenca altres, ara quan la mira, és sent forca orgullosa, bona noia, bona estudiant, amb projectes, sempre responsable i assenyada, i està contenta del tarannà de la seva filla. Els sentiments surten de molt endins, més ja no li diu t'estimo, sap o intueix que potser farà el ridícul, o la mirarà amb cara estranya... i ho vol evitar, l'estima clar que l'estima i molt però no li diu...

Si lluny queda aquest temps, més lluny queda l'adolescència pròpia a on els "t'estimo" eren freqüents, entre amigues, amics, coneguts i companys, amb una facilitat implícita en totes les relacions, quan els amics eren l'única cosa important, les paraules sortien soles necessitava expressar-ho i escoltar-ho. Ara els amics son molt més profunds i intimistes, els problemes son més grans i sap a qui i quan s'ha d'apropar. Estima i tant que si, però tampoc ho diu, potser es perquè ja és sobreentén, potser és que no fa falta, por a ridiculitzar situacions, por a quedar-ne en evidencia, por a semblar una mica figaflor, però els estima, malgrat mai diu els hi diu t'estimo....

I la forma més melindrosa i dolça de dir t'estimo, quan anava acompanyada de carícies i petons, quan dir t'estimo era més que una imperiosa necessitat, expressar, comunicar i transmetre els seus sentiments, perquè l'altre estès ben segur, per a poder-ho estar-ho ella també, quan era i és sentia feliç de poder dir a algú "t'estimo" i de rebre una abraçada a on és fonien l'un amb l'altre quan ella creia que l'amor era etern i màgic.... Si en fa de temps de tot allò, la pluja el sol, la pols i la mar li han portat altres carícies i altres petons, potser és cosa de l'edat, potser es que no han calat prou els sentiments, n'hi ha de tot una mica, i quan ha tornat a sentir aquella vella i coneguda necessitat de transmetre sentiments, s'ha trobat amb nous obstacles, amb més pors, amb el cor encongit ja no gossa dir-ho, perquè per a dir aquesta frase, s'ha d'estar ben segura de què no ferirà, de què no obligarà, de què no condicionarà, de què serà ben rebuda, de què no serà rebutjada i ara pera ara els dubtes son més poderosos que els sentiments i tampoc diu t'estimo..

Pensa i repensa..... Estimar, clar que estima, però els seus amors, s'els guarda per a ella, els demostra, els exterioritza, els valora, els cuida... o és el que ella creu... Però no sap dir t'estimo.....

Comentaris

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 06-03-2006 | Valoració: 8

    Crec que hi ha força gent que no sap dir t'estimo... El relat està força bé (la idea és bona), però has de mirar-te més les faltes i la puntuació. Petons!

  • a vegades ja passa...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 06-03-2006

    però mira, som com som, no? aquí està la gràcia...
    m'ha recordat a una cançó de'n Jabier Muguruza, "Maite zaitut, ez", que parla d'un home, que mai deia t'estimo...
    escolta-la, si pots,q ue és preciosa!!!!
    salut, companya!
    Sílvia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: