La noia dels ulls tristos

Un relat de: Galzeran (homefosc)

* * *

Doisneau - Carrousel


La noia que tenia els ulls tristos mirava de reüll els carrers xops, galopant el seu cavall de cartró, blanc i alat, imaginant la vida dels altres, intentant fer-se-la pròpia. L'aigua havia fet estralls en el barri, i havia deixat sense una ànima els cavallets de fira, que seguien rodant, impassibles a la realitat solitària i humida que els envoltava.
El noi de mirada escrutadora havia oblidat el paraigua, recolzat en un banc de la plaça, a les rodalies de la fira. Anava moll fins el moll de l'os. I es va aturar, captivat per aquella música, aquell dringar de notes eclèctiques; es va sentir atret i subjugat. Per un moment va perdre el món de vista, fins que va notar que l'atracció no estava buida; havia vist els ulls de la noia trista, enfilada dalt d'un cavall blanc i alat. I va veure que aquells ulls el miraven fixament des d'una cara pàl·lida que rodava dins la fireta. En aquell afligit esguard havia vist una realitat del passat que li demanava retornar, com qui es desperta en mig d'un somni plaent i vol recuperar-lo en la vigília. Però ell coneixia la veritat; tornar sols ajuda a repetir els mateixos errors, res canviaria.
I els cavallets voltaven, amb l'ambulància i el cotxe de bombers... tot giravoltava i el món no s'aturava per deixar-los baixar. El noi va sentir pena per aquella ronda eterna, i dolor per l'aïllament d'una ànima que cercava el caliu d'una solitària mirada, o el d'unes mans amoroses i tendres. I ell, sols volia quelcom que l'aixoplugués de l'aiguat.
El noi va agafar el seu paraigua i va marxar, perquè tenia por, por a les mirades que es claven en els sentiments, endins de la pell.
El noi va tenir por.
La jove de la fireta va seguir sola sobre del seu cavall blanc i alat, esperant que algú altre s'aturés. I si pogués ser, que l'ajudés a baixar fins el carrer, moll ara. Volia oblidar que algun dia havia estat la noia que tenia els ulls tristos.


Comentaris

  • mbr1714 | 31-01-2010

    m'encanta aquest relat....
    ja l'havia llegit fa un temps, però avui l'he tornat a llegir i encara m'ha agradat més :)

    un petó!

    mbr1714

  • Carolina | 31-01-2010 | Valoració: 10


    La tendresa de la tristor....bona barreja.

    Una abraçada.



    Carolyna

  • Fenomenal[Ofensiu]
    llamp! | 23-12-2009 | Valoració: 10


    Recordo com el vas llegir el dia de la Catània Trobada.

    Escrit amb gust i criteri. Ben bé és una prosa poètica. És prosa però amb llenguatge poètic i figuratiu. Molt ben trenada i amb sentiments profunds.

    Felicitats, darkman, home fosc!

    llamps!


  • Tinc l'honor de fer-te el 500?[Ofensiu]
    Xantalam | 25-10-2009

    Moltes felicitats, senyor darkman!

    Escrit amb el batec del cor; una poesia amagada dins la tristesa dels ulls que es troben, però que són esclaus de l'esdevenir, del fat que els mena. Ella continua el seu gir etern, sense que algú, de moment, l'abaixi de la malenconia. Ell només cerca un recer, fuig, i té por, com molts homes.
    Bellíssim, el que escrius, Ferran, cada vegada millor. Endavant, .....


  • T'acabo de veure[Ofensiu]
    copernic | 22-10-2009


    just a sota del meu darrer relat entre els destacats (feia mesos que no em passava!) i he quedat subjugat per la fotografia. I la veritat és que el relat no es queda enrere. Té força, molta nostàlgia, una excel.lent ambientació (estic escrivint tot sentint el repiqueteig de les gotes sobre la finestra de les golfes) i crec que una càrrega sentimental molt profunda. És possible que hi hagi alguna metàfora però no l'he captat. Tot i així, la bellesa formal del relat és indiscutible i parla de temes transcendents. És curiós perquè fa uns dies vaig escriure el relat "Illes, roques" que explora, com el teu, sentiments i emocions. Fes-li un cop d'ull, company de cases de barrets (potser hem coincidit sense saber-ho en algun establiment comprant-los, hehe!)
    Rep una abraçada, Ferran!

  • Aquest no és el final que jo tinc a l'ordinador.[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 22-10-2009


    I si pogués ser, que l'ajudés a baixar fins el carrer, i fer-li oblidar que un dia va ser la noia dels ulls tristos.


    Més o menys, aquest és el que jo tinc a l'ordinador. A veure si ens fixem millor en com penjem els relats.

    Xolnir (F) d'Styr

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

96 Relats

839 Comentaris

263830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedaran alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Dels meus relats a concurs, que durant els anys de participar van quedar finalistes, n'he fet un recull electrònic que podeu baixar/descarregar gratuïtament des de LEKTU
No sempre els he publicat sota aquest perfil, però tots es poden trobar dins la pàgina de relats en català.



Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC


I si us cal fer algun comentari més privat darman59@gmail.com

A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A